L’hegemonia per barret

Tant si diumenge vinent recuperen abstencionistes (i salven els mobles) com si no en recuperen (i s’enduen el castanyot de les municipals), l’independentisme institucional faria bé de prendre nota que el que els ha fotut la clientela per barret és la batalla per l’hegemonia a què s’han lliurat els darrers anys. L’independentisme civil engargalla sense ennuegar-se (ho ha acceptat electoralment) que la transversalitat sobiranista es materialitzi en opcions diferents a les urnes. Són partits diferents i s’entén. El que no s’entén és que un cop s’ha votat i s’ha perimetrat la parcel·la de cadascú, s’entreguin a dir-se el nom del porc i fer-se la vida impossible com han fet. Si no saben o no volen fer coalicions electorals que resultin guanyadores, que no en facin. El que no s’accepta és el matadegolla a què s’han entregat per voler ser hegemònics. Entre altres coses perquè tampoc ho seran. El país és cada cop mes divers i variat malgrat que les costures de la llei electoral (proporcionalitat i percentatge mínim) no deixin explotar-lo en tota la diversitat i varietat. Encara falten un parell d’opcions polítiques independentistes amb capacitat de representació institucional. No passaria res. Al Parlament l’unionisme institucional encara hi té un ventall de cinc grups. A veure si n’aprenem! Un cop perimetrats electoralment el 23-J, dediqueu-vos a sumar poder independentista fins a les properes. Els unionistes ho tenen molt clar!