‘L’été indien’

Joe Das­sin evoca a L’été indien la feli­ci­tat vis­cuda un matí en una platja, men­tre hi cami­nava amb l’esti­mada, un dia de tar­dor en què feia bon temps. Das­sin mur­mura amb la seva veu greu que és una estació que no exis­teix i que a l’Amèrica del Nord en diuen “l’estiu indi”: “Mais c’etait sim­ple­ment le nôtre”. Com recu­pe­rar “el nos­tre estiu indi” que va ful­gu­rar a la tar­dor? Amb un cor que fa el dabadà, aban­dona la reci­tació per can­tar a l’amant per­duda ofe­rint-li anar on vul­gui per tor­nar-se a esti­mar... quan l’amor està mort. Un impos­si­ble: allò que es va viure en aquell matí d’un été indien no és recu­pe­ra­ble i, tan­ma­teix, reviu eter­na­ment a la memòria que l’ide­a­litza.

Fill del cine­asta Jules Das­sin i de la vio­li­nista Béatrice Lau­ner, Joe Das­sin va néixer l’any 1938 a Nova York. El 1950, la per­se­cució “anti­co­mu­nista” del sena­dor McCarthy va dur Das­sin i Lau­ner a exi­liar-se amb els seus tres fills a Europa. Joe Das­sin va con­ver­tir-se amb el temps en un can­tant espe­ci­al­ment popu­lar en països francòfons. Un dels seus grans èxits és L’été indien (1975), una versió d’Àfrica, de l’italià Toto Cutugno que hi parla de “l’esti­uet de Sant Martí” (“È l’estate de San Mar­tino”) refe­rint-s’hi també com l’“estate indi­ana per noi” sense afe­gir-hi que així en diuen a l’Amèrica del Nord. No és, doncs, una cançó ori­gi­nal de Das­sin, però si l’he invo­cada a través seu és perquè ho fa Annie Ernaux a Els anys Súper-8, pel·lícula cons­truïda a par­tir de les imat­ges ama­teurs fil­ma­des entre 1972 i 1981 per qui va ser el seu marit, Phi­lippe Ernaux, entre el 1972. Unes imat­ges amb les quals l’escrip­tora visita la llum que bri­lla sobre el pas­sat: “La llum dau­rada de l’estiu indi que can­tava Joe Das­sin en aquells anys.”