Abagnale a Berga

És fas­ci­nant veure les habi­li­tats de cer­tes per­so­nes que són capa­ces de fer-se pas­sar pel que no són per acon­se­guir allò que volen. Com la met­gessa de Berga, que va estar set mesos ate­nent paci­ents a urgències sense aixe­car cap sos­pita; que abans havia pas­sat per la Dexeus i que, si no hagués aspi­rat a tre­ba­llar en una enti­tat pri­vada de salut, pos­si­ble­ment, no hau­ria estat des­co­berta, de moment. El cas és que la dona m’ha fet pen­sar en la història de Frank Abag­nale, l’home que va ins­pi­rar la pel·lícula Atrapa’m, si pots, basada en el lli­bre auto­bi­ogràfic del mateix títol. En la pel·lícula Leo­nardo Di Caprio, en el paper d’Abag­nale, estafa al vol­tant de qua­tre mili­ons de dòlars fent-se pas­sar per pro­fes­sor de francès, pilot de la Pan Am, advo­cat, agent dels ser­veis secrets i pedi­a­tre, tal com Abag­nale va fer en la vida real. Tom Hanks assu­meix el paper de l’agent de poli­cia que l’atrapa i el deté a França. I no està tan lluny de la rea­li­tat perquè Abag­nale, al final de la seva car­rera com a esta­fa­dor, i d’haver pas­sat per la presó, es va con­ver­tir en un dels asses­sors sobre fraus econòmics més cotit­zats dels Estats Units i un dels artífexs dels xecs segurs. Què pas­sarà amb la met­gessa de Berga? Pot­ser l’hos­pi­tal la podria fit­xar ara que tenen una vacant a la direcció de recur­sos humans.