Horror a les portes d’Europa

En temes d’immigració Europa navega –més ben dit naufraga– contra els drets humans, i si això no és suficient delicte en aquests temps de retrocessos, navega contra els seus propis interessos. No s’entén. No s’entén que periòdicament publiquin informes sobre la necessitat de mà d’obra estrangera i no es posin d’acord per establir vies segures per a l’arribada d’aquesta població, vies que hi són com ara contractacions en origen que frenin el lucre de les màfies i el genocidi marítim. I no es tracta de la iniciativa d’un sol país –i aquí el ministre Escrivá fa esforços que el ministre Marlaska torpedina– sinó d’una visió de conjunt que no sigui captiva de geoestratègies espúries probablement dictades a l’altre costat de l’Atlàntic. Ens ho hem preguntat moltes vegades: a qui li convé sostenir règims antidemocràtics i brutalment torturadors, amb els senyors de la guerra de Líbia –Jalifa Hafter responsable de l’última tragèdia al mar Jònic– amb Tunísia, amb Egipte, amb Turquia? Com hem d’interpretar que la Comissió Europea financi camps de concentració en aquests indrets –a punt de signar pacte amb Tunísia i iniciant converses amb Egipte– quan la mateixa ONU adverteix de l’intolerable infern tolerat a Líbia? Que el Marroc s’esperi 500 milions d’euros en ajudes de la UE fins al 2027? S’ha de reconèixer que de mèrits no li’n falten: les seves forces armades tirotegen persones en trànsit. Que Frontex faci el ronsa a l’hora d’advertir sobre embarcacions en perill? Que s’intenti impedir els salvaments? Que el Regne Unit llogui una mena de presó flotant –l’immens vaixell Bibby Stockholm, ancorat a Portland– on pensa tancar fins a 505 sol·licitants d’asil? Sí, a qui convé aquest horror a les portes d’Europa?