Dos governs dèbils

Fa dies que Salvador Illa predica que no és el millor moment per tenir un govern dèbil. Els mateixos dies que fa que Catalunya en té un de 33 diputats de 135 perquè els socialistes el toleraven i el protegien. Necessitaven donar oxigen a ERC per agafar-ne ells de cara a les eleccions d’ahir. Com que la ciutadania té més sentit comú que tota la politiqueria junta, l’oxigen que ahir els varen donar no dona prou per a res. Suposades anàlisis poètiques sobre les dolces derrotes i les amargues victòries embafaran aquestes primeres hores i després acabarem no amb un, sinó amb dos governs dèbils. Que aquí l’independentisme institucional es vagi podrint com es va podrint, ja els va bé. Que a Espanya es vagi cap a unes noves eleccions, també, perquè d’entrada els dona sis mesos més de govern. Podran acabar, com era el seu somni, la presidència europea. I en sis mesos ves a saber si no es pot fer un altre joc de mans com el de la convocatòria electoral d’ahir. Si el govern de Catalunya, amb 33 diputats de 135, és un govern dèbil, ja podeu triar qualificatiu per al govern provisional de l’Estat espanyol d’aquests propers sis mesos. No us agradava un govern dèbil i aquí en teniu dos. Dos governs dèbils en espera d’un altre joc de mans del gran supervivent, del mag de les remuntades. Com deia el missatge corporatiu del PSOE el Dia Internacional del Gos, sap més el “perro Sanxe” per “perro” que per “Sanxe”. Som aquí, avui!