Boges i promíscues

Els titulars són d’allò més explícits: es tracta de rentar cadàvers i edificis oficials i de fer teràpia correctiva intensa per defugir la presó. El delicte? No anar prou tapades, els tribunals es llepen els dits amb la frenètica activitat de la policia de la moral perseguint dones rebels pels carrers de l’Iran justament quan està a punt de complir-se l’aniversari de l’assassinat de Masha Amini perquè no duia ben posat l’apegalós vel i quan es preveu una altra onada de protestes. La repressió està perdent el combat perquè, excepte una minoria d’integristes –molt fanatitzats, això sí–, la majoria de la població dona l’esquena al deliri islamista segons el qual les activistes pateixen trastorns mentals que contagien la pecaminosa promiscuïtat sexual pròpia dels infidels. On s’és vist? Doncs no massa lluny de casa, fa poc més de 80 anys, quan Franco va fer la guerra a la modernitat. Quantes roges no van haver de desfilar amb el braç aixecat i el cap rapat com a escarment i burla dels facciosos? Quantes no van ser forçades a netejar gratis les cases dels guanyadors per evitar un càstig més implacable? I pel que fa a la justificació científica de les seves barbaritats, el règim la va obtenir del psiquiatre de capçalera Antonio Vallejo Nágera, que el 1938 va crear el Servei d’Investigacions Psicològiques de l’Exèrcit a imatge dels centres operatius del Tercer Reich amb l’objectiu de demostrar la inferioritat mental de l’enemic i la seva maldat extrema procedent del marxisme i la democràcia. L’erudit es va acarnissar especialment amb les presoneres republicanes, atès que el psiquisme femení –va concloure– té molt d’infantil i d’animal i quan es desinhibeix es desperta la crueltat i l’instint sexual més impúdic. Quina por que ens tenen, uns i altres!