Un músic eclèctic i brillant

Escri­vint ahir sobre el F’Estiu de Calonge i Sant Antoni em vaig atu­rar en una figura que hi par­ti­cipa i per par­tida doble: Marc Timón i Bar­celó (Cas­telló d’Empúries, 1980) diri­girà el dia 12 d’agost a la sala d’armes del Cas­tell de Calonge la GIO Symp­ho­nia en l’espec­ta­cle Clàssics del cinema i també serà pre­sent en la inter­pre­tació de la Cobla Sant Jordi i La Prin­ci­pal del Llo­bre­gat de la seva sar­dana Calonge i Sant Antoni per a dues cobles que va estre­nar l’any pas­sat al fes­ti­val i que va gua­nyar el premi de la crítica a La Sar­dana de l’Any aquest maig.

Havia sen­tit a par­lar de Marc Timón, però no era cons­ci­ent de la quan­ti­tat de coses que ha fet i fa. Va començar els estu­dis de piano i tible amb Pere Cor­tada a l’Escola de Música Antoni Agra­mont de Cas­telló d’Empúries, es va fer pro­fes­sor de piano al Con­ser­va­tori Isaac Albéniz de Girona i es va gra­duar a l’Escola Supe­rior de Música de Cata­lu­nya, on va tenir mes­tres com Albert Gui­no­vart i Manel Camp. Però al mateix temps es va gra­duar en peri­o­disme per la UAB. Ha fet de peri­o­dista, escriu i ha publi­cat, però el seu món és la música. Fa anys va començar a com­pon­dre música per a pel·lícules i docu­men­tals, ha escrit musi­cals, música clàssica, i mai ha aban­do­nat el món de la sar­dana, ni com a com­po­si­tor ni com a intèrpret, ja que ha tocat amb la Cobla Ros­si­nyo­lets del seu poble i ha estat solista de tible de la Cobla Sant Jordi. D’aquí ve l’eclec­ti­cisme del títol, perquè fa música bar­re­jant con­cep­tes i excel·lint en tot allò que fa. Pot­ser per això és con­si­de­rat un dels artis­tes més bri­llants de la seva gene­ració i ha rebut tants de pre­mis, entre els quals sis vega­des el premi inter­na­ci­o­nal Jerry Golds­mith. No tot­hom pot dir que ha diri­git una estrena mun­dial de John Willi­ams o que ha com­post un Mag­ni­fi­cat per a la inau­gu­ració de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família, que ha estat pre­miat per la banda sonora d’un film de ter­ror com La niña de la comunión, i per El árbol sin som­bra, millor banda sonora 2014 als Mun­doBSO Awards, o pel docu­men­tal Oswald, el fal­si­fi­ca­dor, nomi­nat als Goya. També ha rebut extra­or­dinàries crítiques per l’espec­ta­cle Maes­tro, on bar­reja música clàssica amb discjòqueis i pro­jec­ci­ons en 3D en un mun­tatge de gran for­mat. També ha com­post la música per a la cerimònia inau­gu­ral de la Copa Davis, el musi­cal Josa­fat i dar­re­ra­ment ha debu­tat com a can­tant i pro­duc­tor de pop amb Amàlia, que va pre­sen­tar l’estiu pas­sat a Bar­ce­lona i l’Empordà.

Viu entre Los Ange­les i Bar­ce­lona i ha fet música de pel·lícules de thri­ller, ter­ror, drama i ciència-ficció i ha posat música a la sèrie de Mar­vel Agent Car­ter. Ha estat com­po­si­tor resi­dent al Palau de la Música i els seus espec­ta­cles s’han vist al Liceu, al Tea­tro Real de Madrid i a L’Audi­tori i fes­ti­vals com Pera­lada i Cap Roig.

A Calonge el 12 d’agost pre­senta un viatge musi­cal per la història del cinema amb arran­ja­ments fets a mida per a deu solis­tes de música de cam­bra i forçant la fron­tera entre música cine­ma­togràfica i música clàssica. Diri­gits per Marc Timón, sona­ran èxits que van des d’Indi­ana Jones a Star Wars, d’El Padrí a ET i Harry Pot­ter, de Casa­blanca a La vida és bella i La llista de Schind­ler.