Un gegant de la llibertat

El 16 d’agost es compliran 145 anys de la seva mort, a Sant Feliu de Guíxols, on havia nascut, el 1819. Fa quatre anys, amb motiu del bicentenari del seu naixement, se li va dedicar una exposició a la ciutat, es van fer xerrades i es va divulgar la seva figura, però Pere Caimó i Bascós, republicà federal, diputat a Corts i alcalde de Sant Feliu dues vegades, és encara un gran desconegut pel gran públic. Mereixeria ser molt més popular, però ens van amagar molts anys la seva vida de pel·lícula, per atzarosa, perquè li va passar de tot i perquè va ser un gran personatge a qui els seus convilatans ganxons coneixien com a Pare.

Com tantes coses en aquest país, la recuperació de la figura de Caimó va venir de personatges cabdals. Un, reconegut i desgraciadament desaparegut, va ser Francesc Ferrer i Gironès, que el va descobrir fent recerca d’Isabel Vila i Pujol, la primera sindicalista del país, amb qui Caimó va coincidir al Foc de la Bisbal i a la vaga que hi va haver a Sant Feliu. També cal destacar la feina de l’arxiver de Sant Feliu Àngel Jiménez i l’historiador Josep Clara Resplandís, que li van dedicar un llibre el 1975. També n’ha escrit el professor Quim Nadal. La perseverança del descendent de Caimó, l’enginyer Joaquim Coello Brufau, ha ajudat molt en la recuperació de la memòria, com també la novel·la Caimó, que el 2022 li va dedicar Toni Strubell i Trueta, editada per Llibres del Segle, que prepara ja la quarta edició.

Per què cal reivindicar Caimó? Doncs encara que fos només pel que d’ell va escriure Carles Rahola el 1932 a Vides heroiques: “És un gegant de la llibertat.” Rahola el va considerar un dels grans herois de la història catalana. Diputat i alcalde dues vegades, va aixoplugar la Primera Internacional a Sant Feliu i va fer construir una muralla per defensar-se dels carlins. Caimó va ser un lluitador per les llibertats democràtiques, es va aixecar contra el mal govern de Prim i la crueltat dels carlins.

De jove va viure 30 anys a Mayagüez, a Puerto Rico, on la seva família s’havia traslladat per fer-hi fortuna amb el comerç. La independència dels Estats Units després de la revolució el marca profundament, sobretot la manera de portar a la pràctica els principis teòrics de la sobirania nacional i la separació de poders. Allò el converteix en republicà i en federal, a mitjans del segle XIX. Amb diners, es dedica a la política. En la Revolució del 1854, amb l’aixecament d’O’Donnell, es converteix en capità de la milícia de voluntaris, però després combat la reacció i és encausat i expulsat de la milícia. Empresonat per la conspiració del 1867, és alliberat amb la revolució de l’any següent i és alcalde de Sant Feliu, diputat a Corts, representant de Girona al Pacte de Tortosa i líder del Foc de la Bisbal del 1869, on comandant dos mil voluntaris es fa fort a la Bisbal contra les tropes del governador militar. Enganyat, detingut, condemnat a mort i perdonat per Prim, s’exilia a Mònaco, d’on torna amb la caiguda dels Borbons per ser de nou alcalde de Sant Feliu. S’alinea amb la revolta de les quintes del 1872. Amb la restauració borbònica s’exilia de nou i no torna fins al 1876, i mor dos anys després com un gran pròcer de la pàtria catalana.