Després del recent nomenament dels nous alcaldes catalans, arriba el moment de les festes majors. En aquest moment, els alcaldes tenen per costum dirigir-se a la població. Ho fan amb articles als programes de festa major, o en discursos abans o després del pregó de la festa... El context és poc important. El que pesa és que cada vegada es consolida més el vocatiu “veïns i veïnes”, o l’alternativa encara més progre “veïnes i veïns”... Això ja és el súmmum de la igualtat! Després parlen de la família utilitzant només el cognom de l’home o deixen que les treballadores municipals siguin administratives o facin les tasques de serveis. Per què aquests alcaldes que són tan progres que parlen de “veïnes i veïns” no promouen l’accés de les treballadores (en aquest cas només em refereixo a les dones) perquè ocupin càrrecs de més responsabilitat? Per què els càrrecs tècnics continuen en molts ajuntaments ocupats exclusivament per homes? Per què aquests alcaldes no posaven dones al davant a les seves llistes? Fins i tot al davant seu... Que us quedi molt clar: “veïnes i veïns”, a més de ser una aberració lingüística, és una enganyifa política. I una altra cosa: alcaldesses, no caigueu en aquest parany, no en feu seguidisme. Si voleu ser inclusives, canvieu les coses, no la llengua.