Vota el teu forner!

Dis­si­mu­lada dins la bru­tal onada de repressió vin­cu­lada a l’U d’Octu­bre de 2017 i amb una cal­cu­ladíssima estratègia rapi­nyaire, l’Estat espa­nyol va exe­cu­tar una ràtzia con­tra milers d’empre­ses cata­la­nes a les quals van com­mi­nar, si calia amb tru­cada inti­mi­datòria de Felip de Borbó, a tras­lla­dar les seves seus cor­po­ra­ti­ves fora de Cata­lu­nya. Algu­nes van obeir a la força, unes altres van com­plir les ordres a la pri­mera i la resta –és a dir, la immensa majo­ria– van que­dar-se on eren, tre­ba­llant i gene­rant riquesa. D’això fa sis anys i les empre­ses que han retor­nat han estat poques i no gaire sig­ni­fi­ca­ti­ves, pot­ser amb l’única excepció d’Agbar, que al cap d’un any ja havia tor­nat a Cata­lu­nya. El gruix dels tras­llats, per tant, s’ha vol­gut con­so­li­dar, majo­ritària­ment, a Madrid com una mena de botí per dret de con­questa, un càstig con­tra l’eco­no­mia que, per si de cas, ser­veixi com a advertència d’empo­bri­ment con­tra la soci­e­tat cata­lana. Tot això amb la com­pli­ci­tat expressa de les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als d’aquí i d’allà, que han evi­tat cri­ti­car la con­so­li­dació d’aque­lla mani­o­bra depre­da­dora diri­gida i pla­ni­fi­cada des de Madrid. Per tot ple­gat, les elec­ci­ons a les cam­bres de comerç del mes que ve –a Ter­rassa, Bar­ce­lona i Man­resa– són l’ocasió per­fecta perquè la base pro­duc­tiva d’aquest país –peti­tes i mit­ja­nes empre­ses i pro­fes­si­o­nals autònoms– faci sen­tir la seva veu i pren­gui el coman­da­ment de les ins­ti­tu­ci­ons empre­sa­ri­als més repre­sen­ta­ti­ves del país. Per un cop, empre­ses i autònoms podran donar suport al forn on com­prem el pa, al bar on pre­nem cafè i al taller de con­fiança. Però també a les empre­ses d’última gene­ració, les que expor­ten, les que inno­ven, les que obren camí. En defi­ni­tiva, al tei­xit que fa que aquest país sigui el de la gent que penca, dels que es van que­dar aquí i aquí con­ti­nu­a­ran l’endemà de la ple­ni­tud d’aquest país.