Els gironins ‘perdem’ l’Odèon
No ens esverem. No és que el vell Odèon s’hagi esfondrat, ni s’hagi enderrocat. Ben al contrari: és viu. La informació publicada en aquest diari sobre el nou negoci que ocuparà l’antic teatre és una bona notícia. Ho és per a la propietat, que ha lluitat durant dècades per salvar l’estructura de l’antic taller Ensesa i que ho ha intentat tot per donar-hi un bon ús. I ho és per a l’empresa que hi instal·larà el que, diuen, serà la millor botiga de bicicletes del món.
Sí senyor, és una bona notícia per a un sector que protagonitza i forma aquest nou món de matrix en què els gironins ens hem vist engolits, farcit de ciclistes d’ultranivell circulant pels nostres carrers com si fossin formigues, de tants que n’hi ha i de tan molestos que són en alguns moments. Per a ells és una bona nova.
Però per als gironins no ho és tant, ja que implica que, finalment, aquell meravellós recinte no serà un espai que puguem fer nostre. On anar a veure teatre o a escoltar música en directe, per exemple. I no serà museu, o sala d’actes, perquè en el seu moment Diputació i Ajuntament no van poder –o voler– ser-hi quan s’hauria hagut de considerar alguna iniciativa de tipus cultural per a la ciutat.
Tampoc serà un negoci de restauració, perquè quan la propietat va aconseguir tancar una oferta en aquest sector, com moltes de les que han sortit al Barri Vell –d’algunes figures mediàtiques a qui ningú ha criticat– tothom s’hi va girar en contra, i es va aconseguir aturar el projecte, fins al punt de deixar el recinte orfe d’oportunitats. Ara toca pensar que, si hagués estat restaurant, o hamburgueseria, o un saló de te, per dir alguna cosa, els gironins hauríem pogut passar-hi estones xalant, imaginant les antigues llotges o enamorant-nos de les columnes que sostenen les balconades. Però no.
El tipus de negoci que finalment hi farà estada no està precisament enfocat als veïns del barri ni als habitants del dia a dia. Més aviat va dirigit als forasters de dues rodes que buscaran –amb avidesa, desitgem– les bicicletes d’alt standing que s’hi vendran.
I nosaltres estarem contents en veure que l’Odèon s’ha salvat tot i saber que, en el fons, l’hem perdut una miqueta.
