mirades
Jordi Grau
A les hortes, hi calen hortolans
Que ningú interpreti que aquestes Mirades van contra el pla de millora de les Hortes de Santa Eugènia que impulsa la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona dins el projecte Menja’t Girona, que preveu “generar un nou espai natural i hortícola, amable, respectuós i resilient al canvi ambiental global, tant com per a les persones visitants i hortolanes, com a favor de la fauna i flora autòctona”. Ni de bon tros. Soc fill de les Hortes de Santa Eugènia, i pares, avis, besavis i rebesavis eren hortolans. Jo vaig descobrir aviat que la terra era molt baixa, i tot i que vaig haver de blincar molts anys l’esquena a les hortes, sobretot amb el planter que calia semblar, regar, cuidar, arrencar i anar a vendre al mercat, en vaig fugir quan vaig poder. Però hi vaig viure i hi vaig créixer, com a masovers a l’antic mas ara restaurant darrere els Maristes. Hi conservo hortes que tinc la sort que em cuida en Josep, el barber, i que treballa bàsicament gent jubilada. Dels meus pares vaig aprendre a tenir-ho net, cuidat i arreglar la reguera i el rec traient.
En parlo perquè vaig veure que els tècnics havien identificat disset espècies invasores i perquè des de la UdG se’m va convidar a parlar dels meus records de les hortes. Recordo quan les Hortes de Santa Eugènia començaven gairebé al pont de can Vidal, a l’altre Can Po, de la família Perpinyà, fins al terme de Salt, que les continuava fins als terrenys del Marquès de Camps, tocant Bescanó. Molts defensors de la natura, i està bé que així sigui, viuen ara al barri de la Devesa-Güell, que eren tot hortes i on a més de Can Po, hi van treballar en Prili, els Franc, en Venanci i d’altres. Després van desviar el Güell i allò va ser i és un gran barri. Però eren hortes, bones hortes. Després, als que encara en tenim, d’hortes, ens van atabalar amb barraques del mateix color, arrencar els canyers, posar normatives... Amb el pla parcial que va fer edificar al costat dels Maristes supermercats, hamburgueseries i residències, també es van perdre hortes. Una part es van dedicar a horts comunitaris gestionats per l’Ajuntament. Això els propietaris ja ho havíem fet anys enrere. Vaig aixecar carrers i van deixar els horts ensorrats. Aquests no han funcionat. Sí els que van direcció a Salt, on hi ha molta gent que els cuida i en treuen verdures i hortalisses excel·lents.
Ara, els hortolans han deixat de ser-ho. Nosaltres, Ca l’Escolà, Can Mira. En queden pocs, però en queden. I el que els cal a les Hortes són hortolans. Està bé que siguin zona de visita, no dic pas que no, i que hi hagi un pla d’actuacions, que hauria d’ajudar a qui cultiva i no a qui mira. Ajudeu els hortolans i la qualitat de l’espai natural serà òptima. Com? D’entrada fent que la Policia Municipal hi passi alguna nit. Perquè les hortes no només pateixen saquejos, sinó que a les nits, per la proximitat a la ciutat, s’omple de gent que hi va a beure, botellots, i d’altres qüestions, que ho trepitja tot i que ho deixa fet una merda. I els hortaires, menerons en diuen a Salt, n’estan farts, de treure ampolles i que ningú els faci cas. I els cal aigua per regar. Treguin herbes invasores, però també aquest altres invasors nocturns que xafen i embruten l’entorn.