Sumar resta

L’àvia Neus era molt i molt partidària de prendre bé les mesures a la realitat i no créixer mai més del compte. De fet sempre deia que no s’havia d’estirar mai més el braç que la màniga, i recomanava sempre tenir present que dura poc l’alegria a casa del pobre. Ho recordo a propòsit que Podem, com a conseqüència dels resultats electorals, ha tancat seus a tot l’Estat i ha posat en marxa un expedient d’extinció de llocs de treball que afecta la meitat de la plantilla. Poca broma! Vist ara, quan al·lucinant era pensar que Yolanda Díaz seria la Bíblia en vers, queda clar que a Podem l’experiment de Sumar hi ha restat. I no pas poc. Dels 220 treballadors n’aniran a l’expedient més o menys la meitat i es tancaran nou seus regionals. L’explicació tècnica és que la caiguda dels ingressos serà del 70% en general i en algunes comunitats autònomes en concret arribarà fins al 90%. Realment la xifra es esfereïdora, i més si es té en compte que no obeeix a una combinació d’elements ni a una tempesta econòmica perfecta. Amb el fracàs electoral n’han fet prou per veure enfonsada la seva economia. Un monocultiu. Així són de febles les estructures polítiques de l’Estat espanyol, i sobretot les de l’esquerra dels partits monàrquics. Ho devoren tot. Es canibalitzen ells mateixos. Varen fer-ho amb el PCE, ho varen fer amb IU, i ara ho han fet amb Pablo Iglesias, l’estètica de la cua i l’esperit del 15-M. Nets de ventre, que diria l’àvia Neus.