Serp d’estiu

En argot periodístic una “serp d’estiu” és una notícia que en ple curs hau­ria pas­sat des­a­per­ce­buda i que, en canvi, en plena època de sequera infor­ma­tiva s’allar­gassa durant dies perquè, per intrans­cen­dent que sigui, és prou cri­da­nera com per cap­tar l’atenció de lec­tors i espec­ta­dors, i els mit­jans hi donen corda.

Els dar­rers anys, de serps d’estiu n’hem tin­gut poques. Entre la pandèmia, el procés inde­pen­den­tista, la guerra con­tra Ucraïna i les cam­pa­nyes elec­to­rals, no han fal­tat titu­lars per omplir por­ta­des.

Però afor­tu­na­da­ment sem­pre hi ha una serp que troba el seu forat a l’estiu i ens atrapa, perquè arri­bem a les vacan­ces neces­si­tats de super­fi­ci­a­li­tat. Com aquell any que una senyora de Figue­res asse­gu­rava ser filla de Sal­va­dor Dalí i va ofe­rir un filó –sur­re­a­lista, òbvi­a­ment– als pro­gra­mes esti­uencs que li van obrir les por­tes de bat a bat.

Recor­den l’Ecce Homo? Borja és un poble ara­gonès de cinc mil habi­tants que mai no havia sor­tit al mapa infor­ma­tiu fins que una veïna benin­ten­ci­o­nada de noranta anys, Ceci­lia Giménez, va deci­dir res­tau­rar la pin­tura de l’Ecce Homo de l’església amb molt ama­teu­risme i poca for­tuna. La notícia va sal­tar als mit­jans inter­na­ci­o­nals… saben quan? Ho han ende­vi­nat: en ple mes d’agost.

Per ara, aquest mes d’agost, la fama de la falsa filla de Dalí i de la falsa res­tau­ra­dora de Borja se l’endú la model valen­ci­ana Cris­tina Pedroche, que ha lluït a Ins­ta­gram una panxa post­part gens falsa que ha des­fer­mat la ira de les dones que vam neces­si­tar tres anys i no tres set­ma­nes com ella per recu­pe­rar la figura d’abans de l’embaràs. En només qua­tre dies des del post de la Pedroche ja he lle­git dos repor­tat­ges i tres arti­cles sobre dones i post­part. Millor això que els detalls de les nego­ci­a­ci­ons entre PP i Vox. Ben­vin­gu­des siguin les serps d’estiu!