Com les engalta ERC (II)

El 30 de juny expli­cava que apu­jaríem el preu del diari, que no tocàvem feia 14 anys. Deia –i dic– que ens hi obli­gava la dis­cri­mi­nació de les grans ins­ti­tu­ci­ons (Gene­ra­li­tat i Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona) a l’hora de con­trac­tar publi­ci­tat. Hem apu­jat el preu, hem pac­tat una reta­llada sala­rial i els por­tem al jut­jat. El pri­mer semes­tre la Gene­ra­li­tat va con­trac­tar un 60% més de pàgines a l’Ara (49) que a nosal­tres (31). L’Ajun­ta­ment, un 850% més a l’Ara (36) que a nosal­tres (4); encara que venem un 20% més d’exem­plars nosal­tres que l’Ara. Des de l’1 de juliol els gurus de la comu­ni­cació d’ERC fan mèrits perquè després del con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiu, enge­guem la via penal. L’arti­cle els dis­para el relé d’algun auto­ma­tisme repres­sor, i els dar­rers 40 dies, te’ls aga­fis a riure o a plo­rar, són una ver­go­nya. El 49 a 31 del pri­mer semes­tre ara és un bri­llantíssim 37 a 2, i con­ver­teix el 60% de més pàgines a l’Ara en un 1.750% que dobla, fins i tot, el de l’ Ajun­ta­ment. Pot­ser ha can­viat la relació de ven­des entre els dos dia­ris? No. Con­ti­nuem venent un 20% més que l’Ara bo i que les sub­ven­ci­ons per pro­jec­tes dels dos dar­rers anys a ells els sumen 955.000 euros i a nosal­tres, 370.000. Qui­nes coses!, diria l’àvia Neus. A veure si apre­nem a fer la farina plana. Així és com les engalta i se’ls gasta ERC. Els calés són seus, ells manen i tu et fots perquè no fas la bon­dat que et dema­nen, escrius el que pen­ses i dei­xes que ho facin els peri­o­dis­tes de la casa.