L’alè d’Ayuso al clatell

Feijóo, més que un can­di­dat al govern, sem­bla un pinxo que acusa de men­tir els altres men­tre ell es creu auto­rit­zat a sal­tar-se qual­se­vol obs­ta­cle i arri­bar a l’objec­tiu final: la sal­vació de l’Espa­nya eterna; més ben dit, la pròpia sal­vació. Durant la cam­pa­nya asse­gu­rava: “Cuando yo sea pre­si­dente.” Ho tenia tot apa­mat, a part de dero­gar lleis i fer retro­ce­dir els avenços soci­als qua­ranta anys, es pen­sava que des de l’alta ins­ti­tució no hau­ria de donar expli­ca­ci­ons a ningú i que podria enga­nyar a tot­hom quan se li pre­gun­tava pel que cobrava des que va ingres­sar al Senat; i per què no? Al cap i a la fi, Juan Car­los com a rei també ha recla­mat barra lliure. El serial va començar al juny, quan li van dema­nar si rebia un sobre­sou a més del de sena­dor, i ell es va fer l’interes­sant allar­gant la res­posta fins que al juliol es va des­co­brir que, a part dels 71.110 euros del càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal, el PP li n’ingres­sava 39.260 com a des­pe­ses de repre­sen­tació. Teòrica­ment aquí es va aca­bar la polèmica. De totes les mane­res pos­si­bles l’interes­sat va dir que aquells eren els seus emo­lu­ments totals. Ara s’ha des­co­bert que cobrava un altre suple­ment de 31.850 com a pre­si­dent del grup par­la­men­tari. Quan en plena cursa elec­to­ral se’l va enxam­par en diver­ses fal­se­dats i ter­gi­ver­sa­ci­ons, va pun­tu­a­lit­zar que no eren men­ti­des, només ine­xac­ti­tuds; després d’aparèixer les seves foto­gra­fies amb el nar­co­tra­fi­cant Mar­cial Dorado, pri­mer va dir que no el conei­xia i després va aca­bar pun­tu­a­lit­zant que quan es van pren­dre les imat­ges el bon home no es dedi­cava als estu­pe­fa­ents, sinó que era un sim­ple con­tra­ban­dista de tabac. No sabem si viu en una rea­li­tat vir­tual o impos­tada, però sí que ente­nem que intenti la inves­ti­dura; què li queda, si no? L’alè d’Ayuso al cla­tell.