Villarroel

Jo visc a pocs metres del carrer de Villarroel, carrer paral·lel al de Casanova. Com tothom sap, Rafael Casanova és la figura popular de l’Onze de Setembre del 1714, però jo voldria recordar, avui, la figura del seu company de carrer, tan poc coneguda. Trec les dades bàsiques del Diccionari Biogràfic que publicà Albertí, d’altra banda un home que ha historiat minuciosament els fets d’aquella època.

Antoni de Villarroel i Pelàez era militar, fill de pare militar, castellà, que era destinat a la nostra ciutat. La seva carrera el va dur a Madrid i a Ceuta. Quan esclatà la guerra de Successió, Villarroel, que gairebé sempre havia viscut fora de Catalunya, no compartia els sentiments dels catalans i com la majoria dels militars professionals de Felip V li va donar suport contra el pretendent Carles d’Àustria. L’amistat amb el duc d’Orleans, quan ja era general, i les incidències polítiques posteriors van capgirar el seu destí. Fou presoner dels filipistes, després alliberat, i el 16 de març del 1713 fou nomenat inspector general de la infanteria, poc temps abans que Catalunya restés sola contra la invasió borbònica.

Quan la Junta de Braços reunida a Barcelona acordà la resistència, Villarroel menyspreà les facilitats d’evacuació que li eren ofertes i s’hi quedà. Se li proposà el càrrec de comandament suprem de les forces catalanes, l’acceptà, i el seu talent militar quedà demostrat en la preparació d’un exèrcit català disciplinat que resistí durant catorze mesos un adversari que li era deu vegades superior en nombre. Entre Villarroel i Casanova –“militarista” l’un, més “civilista” l’altre– hi va haver refrecs, però tots dos van tenir prou seny per a no deixar-se endur pel personalisme.

Villarroel, home de coratge, assumí sempre un gran risc, i seguia els combats des de la primera línia. Sovint es barrejava amb els combatents de les avançades, encoratjant-los. Tot i que, per diferències polítiques, l’Onze de Setembre havia dimitit i tenia un vaixell a punt per a embarcar-se amb la seva família, quan aquella matinada el general Bellver l’avisà de l’assalt final, reprengué el comandament, organitzà els contraatacs catalans i posant-s’hi al davant, amb total menyspreu del foc enemic, fou ferit i retirat, però un cop extreta la bala seguí des de casa la direcció dels combats.

Després de la capitulació fou detingut pels borbònics, i empresonat, prop de la Corunya. El règim especial de càstig era molt sever, i l’any 1718 Villarroel sol·licità que fos donada als presos una ració diària de pa... i Felip V denegà personalment la petició. Al cap d’onze anys fou alliberat, juntament amb els militars que havien servit a les seves ordres, i amb poca salut anà a viure a Segòvia, on morí ja vell.