Torna Massagran

A diferència de l’ou o la gallina, sabem que Mas­sa­gran és ante­rior a Tintín, encara que el repor­ter belga hagi con­que­rit el món. Josep Maria Folch i Tor­res va crear el per­so­natge d’un jove intrèpid, que va aparèixer per pri­mer cop a la revista El Patu­fet del 7 de maig del 1910, en for­mat de fulletó. Les lec­tu­res de Verne, Sal­gari, Swift, gene­ra­ven una atracció dels para­di­sos llu­nyans i exòtics que més tard atra­pa­ria Aurora Ber­trana, o Segarra, però que en aquell moment van picar el cuc de l’edi­tor Josep Baguñà, que li va fer l’encàrrec a Folch i Tor­res. En va escriure un seguit de peripècies que van donar cos a dos lli­bres: Aven­tu­res extra­or­dinàries d’en Mas­sa­gran i Noves aven­tu­res d’en Mas­sa­gran, que Joan Jun­ceda es va encar­re­gar d’il·lus­trar. Aquests lli­bres es van tra­duir a l’espa­nyol i a l’italià, i també van tenir una pri­mera versió tea­tral al Romea el 1913.

Tintín per la seva banda es va publi­car direc­ta­ment en for­mat de còmic el gener del 1929, i de cop va aparèixer en diver­sos epi­so­dis al suple­ment del diari belga Le Vingtième Siècle.

És a dir, que a Hergé, a banda dels matei­xos vents, i influències literàries, ves a saber si també li va arri­bar la idea del jove aven­tu­rer amb qui com­par­tei­xen valors, com ara el de l’amis­tat, la curi­o­si­tat, la denúncia de les desi­gual­tats, tot i que tant en un cas com en un altre ens pugui gri­nyo­lar la manera de fer aquest acos­ta­ment i des­co­berta cul­tu­ral, espe­ci­al­ment a l’Àfrica. El cas és que els còmics de Tintín traduïts al català per Joa­quim Ven­talló començant per Les joies de la Cas­ta­fi­ore des del 1964 van tenir un gran èxit, cosa que devia fer pen­sar que, si ja havíem lle­git i pogut veure sobre l’esce­nari Mas­sa­gran, per què no dur-lo també al còmic? I això van fer Ramon Folch i Cama­rasa i Josep Maria Mado­rell, adap­tant-ne guions, cre­ant-ne de nous i dibui­xant-los als anys vui­tanta. Mas­sa­gran va tor­nar a des­per­tar un interès mas­siu. I ara l’edi­to­rial Com­bel ree­dita en tres volums els 15 àlbums que es van publi­car. Tot és llançar-se a la redes­co­berta!