Pactes sense mentalitat de pacte

Començament de curs polític ple de conspiracions, especulacions i malentesos que s’allargarà com a mínim fins al primer debat d’investidura del dia 27. És un període per dir allò que es vulgui sense ser desmentit. Tot és possible i tot està per fer, va escriure el poeta. El PNB podria votar Feijóo i fer-lo president. En un segon ple, ERC i Junts podrien votar Sánchez i el farien president. I si no passa ni una cosa ni l’altra, caldria repetir les eleccions el 14 de gener.

En un temps en què cal pactar amb l’aritmètica a la mà, la mentalitat de l’Estat espanyol no és de pacte, com sempre ha demostrat. A la majoria dels nostres governants no els complau complir pactes. Hi ha estratègies, tàctiques i cada dia menys intencions d’arribar a acords. Rar ha estat el del PSOE amb Podem. Quan Espanya parla d’acords notables s’ha de remuntar als pactes de La Moncloa del 1977, fa més de 45 anys. Llegint-ne la lletra petita ara serien impossibles, perquè no agraden a tothom. En aquella època la política espanyola es va posar d’acord amb el sistema autonòmic. El cafè per a tothom. Veritable maldecap de bascos i catalans. Va ser positiu el pacte de Toledo, per blindar les pensions. Va haver-hi un pacte postpandèmic que només van subscriure el PSOE i el PP i un altre d’antigihadista després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del qual Podem es va desmarcar, com també es va despenjar en època de Pablo Iglesias d’un pacte contra el masclisme. Curiosament, el gran pacte del PSOE amb el PP es va produir per aplicar l’article 155 després del referèndum de l’1-O. En menys d’una hora es van posar d’acord per liquidar la Generalitat. Per contra mai hi ha hagut un pacte veritable per la sanitat o per l’educació. En cada canvi de color al govern espanyol hi ha hagut un nou pla d’educació que sovint ha perjudicat alumnes i professors.

Queden més de vint dies per fer bullir l’olla. Avui, Puigdemont farà des de Brussel·les una oferta per a un pacte aritmètic. Amnistia i autodeterminació damunt la taula. El PSOE no ho vol. En tot cas haurà de ser amb altres denominacions que s’hauran de pactar en un país on no hi ha mentalitat de pacte.