Un 80 per cent del Parlament català –socialistes, Junts, ERC, Comuns i CUP– ha anunciat la creació d’una comissió d’estudi sobre el feixisme, el racisme i els discursos d’odi. Aquest òrgan hauria de servir per establir les bases d’un futur pacte nacional contra els discursos d’odi i fixar eines i mecanismes per combatre pronunciaments que posen en risc la convivència, la cohesió social i la democràcia. El maig de l’any passat, els mateixos grups van signar un pacte antifeixista per tal de no acceptar ni per acció ni per omissió cap proposta que vingués de l’extrema dreta, l’anomenat cordó sanitari. Un sistema per aïllar l’extrema dreta tot i que sovint els grups esmentats accepten vots que provenen de Vox, com fa pocs dies a l’hora de demanar la destitució de la consellera de Territori.

Al Parlament català i al Congrés dels Diputats, sense necessitat de comissions d’estudi, hauria d’elevar-se al màxim el nivell de les intervencions i sancionar durament els que fan discursos d’odi i racisme. No costa res ser correcte, educat i més elegant. Un tarannà que no equival a fer sessions avorrides. Mantenir a tota hora l’energia parlamentària serveix per evitar que els hemicicles esdevinguin uns cementiris d’elefants.

No va poder ser captat per les càmeres i la repercussió va ser mínima, però fa pocs dies la diputada d’Aliança Catalana Sílvia Orriols enfilava els graons de l’hemicicle del Parlament quan va haver de sentir com el diputat de Junts Agustí Colomines li deia “feixista”. La diputada ho va denunciar i va protestar i es va enganxar amb el diputat als passadissos. Però no va passar res i el fet no va anar més enllà. Sovint, diputats de Vox són cridats a l’ordre quan barregen delinqüència i immigració en els seus discursos. Però fins ara cap ha estat expulsat o amonestat, només avisats. Educació i seny: l’exemple de la classe política cada dia s’allunya més de la ciutadania que els ha de votar cada quatre anys.