Inacceptable

Als octaus de final de l’Open USA, el ten­nista ale­many Ale­xan­der Zve­rev jugava un par­tit dis­pu­tat con­tra l’italià Jan­nik Sin­ner quan van sen­tir el crit d’un espec­ta­dor: “Deutsch­land Über Alles.” Imme­di­a­ta­ment, amb indig­nació, va adreçar-se al jutge de cadira per fer-li saber que tals parau­les són les més cone­gu­des de Hit­ler i que, per tant, són inac­cep­ta­bles, de manera que va dema­nar que l’afi­ci­o­nat fos expul­sat: així va ser.

“Deutsch­land Über Alles”: “Ale­ma­nya per sobre de tot.” En veri­tat, no és una expressió ori­gi­nal de Hit­ler, sinó man­lle­vada (mani­pu­lant-la) de l’inici d’un poema d’August Hein­rich Hoff­mann von Fallers­le­ben que, escrit el 1841, va can­viar la lle­tra d’una cançó que Joseph Haydn va com­pon­dre el 1787 en honor de Fran­cesc II, empe­ra­dor del Sacre Imperi Roma­no­germànic: Kai­ser Lied va donar peu a Das Lied dar Deutsc­hen (“La cançó dels ale­manys”), con­ver­tida en l’himne d’Ale­ma­nya amb la República de Wei­mar, que va con­si­de­rar que part dels seus ver­sos expres­sa­ven un espe­rit libe­ral i repu­blicà. El nazisme, però, va trans­for­mar una vul­gar expressió patriòtica en pro­clama d’un supre­ma­cisme cri­mi­nal. Con­no­ta­des, les pri­me­res dues estro­fes de la cançó van ser eli­mi­na­des de l’himne ale­many.

No hem de miti­fi­car. A Ale­ma­nya, on molts d’assas­sins que “com­plien ordres” i que també en dic­ta­ven van con­ti­nuar-hi vivint tran­quil·lament, el nazisme va per­viure i es va trans­me­tre: molts no van dei­xar de ser nazis i encara n’hi ha. Però no se’n pot fer una glo­ri­fi­cació pública. A l’Estat espa­nyol hi ha càrrecs polítics que lloen Franco, jus­ti­fi­quen el cop d’estat del 18 de juliol, hono­ren la División Azul i la sim­bo­lo­gia d’una dic­ta­dura. Ni tan sols és clar que un ten­nista faria parar un par­tit si sentís “Una, grande y libre!”