El túnel del TGV, a subhasta

Hi ha una part d’indig­nació i una altra de frau en el fet que hagin deci­dit no adju­di­car les obres del túnel del TGV sota l’Eixam­ple quan estava pre­vist. O, més ben dit, que s’espe­rin per fer-ho que hagin pas­sat les elec­ci­ons del 9 de març. Tot i que Foment manté la inde­fi­nició sobre quan es farà l’adju­di­cació, el cert és que ho tenen tot apunt: s’han dema­nat estu­dis, s’han tra­mi­tat tots els per­mi­sos i les admi­nis­tra­ci­ons per­ti­nents ho han apro­vat. La volun­tat del govern de José Luis Rodríguez Zapa­tero de no irri­tar una part de l’elec­to­rat a poques set­ma­nes de les elec­ci­ons se suma a un càlcul interes­sat de pos­si­bles ali­an­ces de futur entre el PSOE i CiU. Des de la fede­ració naci­o­na­lista ja s’han apres­sat a reconèixer que una de les con­di­ci­ons perquè CiU doni suport a Zapa­tero al Congrés de Dipu­tats serà que el traçat del TGV no s’apli­qui.

No és seriós con­di­ci­o­nar una infra­es­truc­tura tan impor­tant per a Cata­lu­nya a una con­jun­tura com aquesta. El mis­satge que es dóna a l’elec­tor és que el traçat del TGV no el deci­di­ran ni els cri­te­ris d’idoneïtat ni els estu­dis dels engi­nyers, sinó la matemàtica par­la­mentària de la pro­pera legis­la­tura a Madrid. L’alcalde de Bar­ce­lona i la con­se­lle­ria d’Obres Públi­ques són els únics que s’han man­tin­gut ferms en les seves tesis. Fer el con­trari hau­ria estat un acte de covar­dia i una irres­pon­sa­bi­li­tat. L’únic que s’acon­se­gueix amb aquesta demora en l’adju­di­cació de les obres és crear fal­ses espe­ran­ces en els veïns dels car­rers Mallorca i Pro­vença i en els defen­sors de la Sagrada Família.

Variar el traçat del túnel a aques­tes altu­res sig­ni­fi­ca­ria adme­tre que esta­ven dis­po­sats a tirar enda­vant una obra que no ofe­ria garan­ties de segu­re­tat. El temps del debat ha pas­sat i no pot ser que ens juguem el desen­vo­lu­pa­ment urbanístic de la ciu­tat i la con­nexió del TGV amb França cada vegada que hi ha una con­vo­catòria elec­to­ral. Als polítics els hem de dema­nar valen­tia. Si han optat pel traçat de l’Eixam­ple, que no se n’ama­guin. Que ens con­ven­cin amb raons, plànols i dictàmens tècnics. Que no juguin la carta de l’elec­to­ra­lisme. L’únic posi­tiu de tot ple­gat és que durant els pro­pers dos anys no hi ha elec­ci­ons a la vista. Que les admi­nis­tra­ci­ons ho apro­fi­tin i es posin a tre­ba­llar.