El Claustre celebra quaranta anys

Aquest vespre la galeria d’art El Claustre celebra el seu quarantè aniversari. De fet, ja és tradicional que cada cinc anys ho faci i publiqui un llibre commemoratiu. El Claustre va ser una idea del matrimoni format per Miquel Mascort i Núria Yglesias, que el 1983 van decidir tirar-la endavant al carrer Nou de Girona, al local que albergava restes medievals i del claustre de l’antic convent de Sant Francesc d’Assís, que va donar nom a la galeria. Els Mascort sempre han dit que van obrir amb més il·lusió que perspectiva de negoci, però la galeria s’ha consolidat i arriba al quarantè aniversari amb bona salut. No hi havia una gran tradició de galeristes a aquesta ciutat, que començava a experimentar un gran canvi el 1983, perquè per moltes coses la mirada dels col·leccionistes d’art, que n’hi havia, es dirigia sempre a la gran ciutat, Barcelona, o a d’altres amb més tradició i escola pictòrica pròpia, com Olot. I no és que no hi hagués galeristes. La mateixa família Mascort dona la dada que en els 40 anys de vida de la seva galeria n’han tancat 41 a Girona, entre les que ja hi eren quan ells van obrir i les que han tingut una vida molt més curta.

Amb els anys El Claustre va canviar de lloc però no pas de carrer i continua al carrer Nou amb àmplies sales d’exposició i també espai per al seu important fons d’art. I des de 1999 El Claustre també és present a Figueres, al carrer Sant Pau primer i des de fa deu anys a la Rambla de Figueres.

La persistència és clau en un negoci com aquest. El Claustre ha sabut combinar a les seves exposicions l’obra de valors segurs, grans noms de la pintura, amb la incorporació de nou talent. Manté un fons d’art amb obres de Tharrats, Pitxot, Pujolboira, Lluís Roura, Huedo, Vayreda i tants altres noms. I ha fet aposta per nous valors en un equilibri que li permet encarar la dècada que els ha de portar al cinquantenari amb solidesa. L’aposta perquè tothom pugui accedir a l’art mitjançant el finançament sense cost de les obres ha estat una política clau, amb un gran nombre de socis que són una de les bases del negoci.

Marià Mascort, fill dels fundadors, n’és l’actual director. Però cal reivindicar el paper pioner del matrimoni Mascort. Núria Yglesias, que va tenir un paper fonament pel seu amor a l’art seguint una tradició familiar, va morir fa poc més de tres anys. Miquel Mascort, fill del cronista esportiu Ernest Mascort, ha rebut nombrosos reconeixements per la seva tasca. Home ben conegut a Girona, on va fer de jutge, va rebre el 2002 la Creu de Sant Jordi de mans del president Pujol per la seva tasca en defensa de la llengua, pel seu ajut a diverses iniciatives benèfiques i per la seva contribució al món de l’esport. De fet va ser president del Girona els anys 1992 i 1993.

El Claustre ha sabut llegir els signes dels temps i els canvis que ha experimentat el sector i ho ha fet per la seva proximitat als clients, gironins, catalans i també de fora del país, en un intel·ligent equilibri entre l’obra segura de pintors consagrats i la recerca del nou talent, alguns dels quals ja s’han consolidat com a autors de primer ordre. Gran tasca la d’El Claustre i per molts anys.