Converses de Sant Feliu (i3)

Acabem l’estiu i també aquesta sèrie de temes de conversa de persones que viuen el ritme de la ciutat. Constatem que fa falta més receptivitat sobre unes valoracions que xoquen amb un cofoisme alarmant. L’experiència confirma un cert menysteniment d’aquelles propostes que no neixen del govern. Ignorar la realitat no significa que aquesta no existeixi. Al llarg de tres articles he descrit un comú denominador extrapolable a altres municipis. Són fets que són el rovell de l’ou d’una política centrada en el benestar de les persones. Governar no és una tasca fàcil, ni prou compresa pel ciutadà. El bon govern és dirigir i administrar, prendre decisions complexes, regular i fer complir les ordenances. Sant Feliu ha de millorar en el compliment de totes les ordenances, sobretot les de vialitat, neteja, civisme i comerç. Es podrà argumentar que ja es fa i no en dubtem, però tots els indicadors ens porten a la mateixa conclusió. Quan això passa, la manca de seguiment proper i constant dels regidors es converteix en un greuge sobre aquells ciutadans responsables i una deixadesa cap a aquells que eludeixen les seves responsabilitats. I podem constatar que el principal greuge és al carrer, a la platja, a la zona comercial per l’ocupació quasi permanent de les zones de vianants amb l’argument que fomenten el comerç i la vida econòmica. I ens preguntem, per a qui? Sant Feliu s’ha convertit en una ciutat de serveis, de mar i de cultura. Mentre s’han perdut els principals restaurants de referència, la cultura i els esports de mar han guanyat en qualitat i quantitat, portats per la idea que sols amb la cultura i determinades expressions esportives ja en fem prou, oblidant serveis com l’ordre, la neteja i una vialitat sostenible aplicables a tota la ciutat. No descobrim res de nou si afirmem que Sant Feliu no és el passeig del Mar. Deixar desatesos barris i carrers secundaris és un greuge que cal denunciar. S’ha de millorar molt en el control de l’incivisme, amb menys cotxes patrulla aparcats i més circulant, controlant gossos lliures, soroll de motocicletes i excés de velocitat en carrers ràpids com la carretera de Girona. De feina, n’hi ha molta per fer, i per això els regidors haurien de fer més carrer i menys despatx, amb ulls d’observació analítica i crítica. I, de l’oposició, ja en parlarem en una altra ocasió.