De reüll
La florista
Sortia del dentista i vaig tenir la necessitat de desempallegar-me d’aquella olor d’anestèsia, ortodòncies i etanol entrant en una floristeria. Com si amb els rams encarregats per felicitar una maternitat o una jubilació, els testos de pensaments, les margarides sempre sofertes, les hortènsies esponjoses i els branquillons de lavanda a punt per posar sobre el coixí de bona nit, tot fes menys mal. La florista arreglava un ram de tulipes temptadores perquè les vaig imaginar esplèndides a la taula del rebedor a punt per acollir i embadalir els convidats, de la mateixa manera que la floristeria m’acotxava, enmig de la bellesa esclatant de primavera, després de la fredor higienista de la primera cita del dia. Somrient li vaig preguntar pel preu de l’arranjament que estava fent, com si necessités comprar flors per compensar una funda malmesa en un molar castigat pel bruxisme. Dijous va tancar la floristeria de la plaça del Vi de Girona, la que evocava un raconet de la Provença amb les seves finestres blau cel. Els propietaris es venen el local on l’Àngels Artigas feia de florista des del 2010. Que tanqui una floristeria és com si tanqués una confiteria, o una llibreria, o una botiga de discos, o com si desaparegués la ciutat que hem conegut, acollidora com un ram de tulipes en un rebedor.