Ni paraula en català

Ens foten una altra vegada. Per via doble. Triple, millor dit. El més semblant que traurem a l’amnistia serà un bunyol de quaresma dels tradicionals a casa dels pares, amb forat al mig i una aroma suau i llunyana de matafaluga. No en tingueu cap dubte. No hi haurà amnistia, la pactin o no la pactin, s’investeixi en Feijóo, s’investeixi en Sánchez o es repeteixin eleccions. La pacti ERC o la pacti Junts. Un succedani, potser sí. Però amnistia, no. Ja podeu pujar-hi de peus, que diria l’àvia Neus. Un altre dia en parlarem, del possible succedani, que avui hem de continuar amb el que estàvem ahir, la llengua i els pactes a què s’ha arribat. Ens fotran amb l’amnistia com ja ens han fotut amb el català. Perquè ja ens han fotut. La mesa ells ja la tenen, majoria i presidència. Però com no hi haurà amnistia tampoc hi haurà català oficial a Europa, com no es parlarà amb normalitat català al Congrés dels Diputats espanyol. Ja escrivíem ahir que suecs i finesos es fan creus que després de 38 anys s’hagi de córrer per fer oficial no una, sinó tres llengües. Quan tastin que el primer partit del Congrés dels Diputats i amb majoria absoluta al Senat s’hi oposa rotundament i que una bona part del partit majoritari de la coalició de govern provisional també signa manifestos, ho tindran molt clar. A Europa de moment són suecs i finesos, però anirà molt més gras. I aquí de moment són Vox, el PP i el vell PSOE, però també baixarà molta més aigua.