Un alcalde borbònic per a Barcelona

Ni cent dies en el càrrec ha necessitat l’alcalde de Barcelona per trobar-se amb el seu admirat Felip VI. Ben vist, suposo que era d’esperar. Ell és un groupie de la cosa borbònica, com ja va demostrar amb les fotos que va col·locar al seu nou despatx, i un fan autèntic l’hi perdona tot, al seu ídol, també que vomiti odi contra la meitat dels veïns a qui el batlle governa. Collboni ha arribat a alcalde sense demostrar habilitats extraordinàries, si exceptuem la de passar desapercebut i fer com que no hi és. Que també és un art i molt important, en els temps que corren. Per a algú com ell, que defuig debats embolcallats de grans idees polítiques no sigui que li facin nosa, la foto aconseguida amb el Borbó deu ser un dels moments clau del mandat. Un cop immortalitzada la cita, la ciutat podrà tornar a recuperar la dinàmica de fer passar els dies amb l’entusiasme just, per uns moments mirant cap a la copa Amèrica, d’altres cap a si es recupera o no el projecte de l’Hermitage o, per què no, si es poden fer més hotels o encara no toca. Mentrestant, molts barcelonins i barcelonines hauran de seguir buscant-se la vida per trobar un habitatge, segurament lluny de la Ciutat Comtal, els trens seguiran arribant quan volen, els CAP veuran perpetuar-se les cues interminables i la ciutat seguirà oferint una imatge cada cop més grisa, fosca i un pèl bruta. Mentre tot això segueix passant, no tinguin cap dubte que el senyor Collboni sabrà evitar qualsevol declaració grandiloqüent, passarà de puntetes per allò que li pugui fer pujar els colors, fins que arribi el dia gloriós que pugui fer-se una altra fotografia amb el seu estimat Felip VI, aquest cop mentre plegats col·loquen la primera pedra de l’ampliació de l’aeroport.