Gent amb pistola que es declara racista

Els sis mossos d’esquadra que han estat jutjats per haver protagonitzat una agressió racista a Sant Feliu Sasserra el 2019, han acceptat que són culpables d’un delicte d’atemptat greu contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions. En cinc dels sis casos, han beneït també que se’ls afegeixi un agreujant per motius racistes. Han estat expulsats del cos. Que hi havia un component racista en aquella detenció no ho diu la víctima ni cap ONG. Ho diuen els acusats. Ho van admetre, no ens passa per alt, per evitar passar una temporada entre reixes. Amb la pena pactada d’un any de presó i sis mesos d’inhabilitació, s’estalviaran aquest mal tràngol. Però malgrat que puc entendre que en un moment donat tots ens reencarnaríem en Maria Callas si ens exigissin cantar òpera per evitar la presó, segueix sent molt greu que persones que han de garantir la seguretat ciutadana, i no posar-la en risc, es quedin tan amples reconeixent que regalimen racisme. El gran problema és que no són pas els únics. Els cossos policials, també a casa nostra, s’han omplert de persones que ja ni tan sols es molesten a amagar la ràbia que els desperten determinats col·lectius. Haurien d’aspirar a combatre el racisme, però en canvi el practiquen. Secunden les idees de les formacions polítiques més xenòfobes, les veneren obertament, i no passa res. No s’arqueja una sola cella. Són la vergonya de molts companys i companyes del cos, però allà són. I saben que, si no fos perquè els telèfons mòbils s’han convertit en un element imprescindible per a les defenses, tindrien a favor seu el principi de veracitat, aquell que davant de proves els dona sempre la raó. Són gent amb pistola que es declara obertament racista. I no s’esforcen ni a dissimular-ho.