Tribuna
Invisibles i explotades
Divendres els Mossos d’Esquadra alliberaven una dona a Barcelona, concretament a l’Estació del Nord, que estava sent explotada sexualment i que era forçada per un proxeneta a marxar a França. La dona, in extremis, va poder fer una trucada al 112 i els policies van poder alliberar-la del seu explotador. Encara hi ha molta gent que pensa que això ens queda molt lluny, que són delictes que a casa nostra no succeeixen. Però la realitat del tràfic i l’explotació sexual de dones i mainada és una realitat tan terrible com propera. Aquest atemptat als drets humans dissortadament existeix arreu del món, i Catalunya no n’està exempta. Ben al contrari, és un país on el tràfic i l’explotació sexual està clarament instaurada. Punts de carretera, clubs, pisos, carrers... diferents escenaris on les dones són explotades sexualment.
Present arreu, encara, però, és una problemàtica que passa desapercebuda per a moltes persones que no són conscients que convivim diàriament amb l’esclavatge modern. De fet aquest dissabte, 23 de setembre, es commemorava el Dia Internacional Contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens. Una data que ens recorda que en el nostre món existeix l’esclavatge, que ha esdevingut el segon negoci més lucratiu del crim organitzat. Un mercadeig de persones que, davant la falta d’alternatives als països d’origen, són enganyades, traslladades, venudes i comprades en un món on tot s’adquireix.
Aquesta efemèride, doncs, ens recorda les dones i la mainada que cada dia estan patint l’extirpació de la condició d’éssers humans perquè les converteixen en pura mercaderia que pot ser comprada, utilitzada i, si cal, destrossada i llençada.
Algunes de les víctimes del tràfic fugen de la guerra, per exemple el cas de dones i menors que, escapant d’Ucraïna, acaben en mans de les xarxes de crim organitzat i de sobte desapareixen. Altres escapen de la pobresa, perseguint somnis, i topen amb el major malson, i altres busquen una vida millor però tan sols troben una realitat tan estèril que no hi brota ni una llavor de futur. L’explotació sexual és una de les majors expressions de l’esclavatge modern i, alhora, una de les formes més extremes de violència masclista, però socialment hem minimitzat i fins i tot acceptat aquesta realitat que conviu amb nosaltres. Violades, agredides i amenaçades sistemàticament, les dones explotades sexualment són (amb el vocabulari dels explotadors) “domesticades” per aconseguir eliminar qualsevol tipus de resistència, per aconseguir sotmetre-les completament.
De fet, són víctimes molt còmodes per a la ciutadania i per a la política, perquè d’una banda les fem invisibles sota una triple opressió social que les invisibilitza encara més: ser dones, migrades i prostitutes. I d’altra banda, aquestes dones només poden estar focalitzades a sobreviure i no a reclamar, exigir drets o manifestar-se. Tan sols poden aspirar a això, a passar un dia més vives, intentant no ser agredides i somiant el dia que tot aquell malson acabarà. I així dia rere dia, perquè demanar ajuda és una possibilitat que queda massa lluny, ja que desconfien de qualsevol servei o institució. De fet moltes d’elles es troben en situació d’irregularitat administrativa, i els mateixos explotadors s’encarreguen d’inocular-los una por extrema a ser descobertes, utilitzant l’amenaça del retorn o d’acabar en un centre penitenciari. Soles, moltes d’elles acabaran morint físicament, emocionalment o anímicament. Moltes desapareixeran sense que ningú les reclami, sense que ningú les plori, perquè les famílies no saben ni on són, o perquè simplement ja ni en tenen, de família. I és que el crim organitzat s’acarnissa amb aquestes dones i aquesta mainada per respondre a la gran demanda d’un suposat primer món. Una demanada que prové dels nostres homes que compren persones sense miraments. En una de les formes més extremes de cosificació, aquestes dones es converteixen en vagines a disposició d’aquests homes. És aberrant que avui dia encara hi hagi milers de dones i mainada víctimes d’aquest tràfic i explotades sexualment. L’esclavatge conviu amb nosaltres, als nostres carrers, a les nostres ciutats, al nostre entorn. Però seguim amb una ceguesa social absoluta davant d’una de les vulneracions més greus i extremes dels drets humans i alhora un atemptat contra tota la humanitat.