Opinió

Tribuna

Per molts anys, CCMA!

“Quin és el repte avui? La llengua, sense cap dubte. Però n’hi ha algun altre? Jo el tinc clar, l’he tingut clar sempre: la cohesió nacional
“La normalització lingüística és més necessària que mai i seria hora de parlar de la normalització nacional. Totes les televisions públiques que conec es van fundar per enfortir la cohesió nacional

Perquè no hi hagi cap tipus de malentès, afirmo que jo estimo la CCMA, entre altres coses perquè li vaig dedicar vint-i-cinc anys de la meva vida i una tesi doctoral, i molt especialment perquè des del primer moment vaig entendre la importància i la valentia del projecte. Recordem que era un nadó no desitjat pel govern espanyol però que va gosar néixer gràcies a l’empeny i a l’audàcia dels seus responsables de l’època, el suport de la Generalitat i el vot unànime al Parlament de Catalunya per a la seva llei de creació. La Corpo, i amb ella TV3 i Catalunya Ràdio, va ser una veritable i potent infraestructura d’estat. Va néixer l’11 de setembre del 1983, però va estar a la incubadora fins al 16 de gener del 1984, quan van començar de manera alegal les seves emissions. Érem alegals i orgullosos de ser-ho. A la meva tesi demostrava com TV3 havia sigut una important eina de normalització lingüística que en quatre anys va aconseguir que el coneixement de la llengua passés del 60 al 90% gràcies a Dallas, al futbol i a la qualitat i modernitat dels seus programes propis i dels seus informatius. Una extraordinària manera d’eixamplar la base sense renúncies, ans al contrari, imposant-se sense por. Durant molts anys TV3 va ser la nostra, va ser una part integral de la nostra vida cultural i col·lectiva, i això, malauradament, ho ha perdut.

La CCMA va néixer en un context radicalment diferent de l’actual, pel que fa a la competència (l’any 1984 només emetia TVE i TV3) i pel que fa als usos de l’audiovisual. El TP fa anys que va quedar obsolet i la majoria de gent ja no sabria ni de què es tracta. Avui l’audiència és més fidel als continguts que a les cadenes. Em deia una amiga, periodista, que només dient les coses clares i admetent la realitat podrem repensar i reenfocar la CCMA i adaptar-la al context, a les necessitats i als objectius per als quals va ser creada. La normalització lingüística és més necessària que mai i potser ja seria hora de parlar sense embuts de la normalització nacional. Repeteixo el que fa decennis que dic. Totes les televisions públiques que conec es van fundar per enfortir la cohesió nacional, inclosa l’espanyola, que va anar més enllà i va ser i és una eina d’espanyolització.

L’any passat, la BBC, que per a mi sempre ha estat una font d’inspiració, va celebrar el seu centenari. El seu director va fer un discurs recordant que les grans institucions, com la gran literatura, sovint neixen de l’angoixa existencial com a resposta urgent als horrors imperants de la seva època, i posava com a exemple The waste land (La terra eixorca), de T.S. Eliot, publicada el mateix any que va néixer la cadena, en aquest cas radiofònica. Tant la BBC com el poema d’Eliot van néixer després de la Primera Guerra Mundial com a resposta al col·lapse social, psicològic i emocional que va provocar el conflicte a Europa i en concret a la Gran Bretanya. Curiosament, el seu primer director general, Lord Reith, era un veterà de la guerra ferit al rostre i que representava la reconstrucció personal i la reconstrucció d’un país devastat per la guerra.

TV3 va néixer d’un repte, la llengua, víctima de diferents cares de la repressió franquista. I jo em pregunto: quin és el repte avui? La llengua, sense cap dubte. Però n’hi ha algun altre? Jo el tinc clar, l’he tingut clar sempre: la cohesió nacional. Potser caldria una reflexió sobre això com a primera pedra d’una reconstrucció de la CCMA, no traumàtica pels excel·lents professionals centrats en la seva feina i aliens a estratègies institucionals i empresarials, com ha de ser. La gent que fa possible la ràdio i la televisió no té cap culpa que l’estructura hagi envellit malament i que els pegats hagin fet més mal que bé. Em refereixo a una sobredimensió paral·lela a un model híbrid d’externalitzacions. I que consti que donar vida a un teixit empresarial extern em sembla bona idea, del que dubto seriosament és de mantenir una estructura de 3.000 persones i al mateix temps externalitzar. El problema és no saber com adaptar-se als nous temps. De la mateixa manera que TV3 va representar un revulsiu per a una TVE amb una estructura pensada a mitjans dels anys cinquanta del segle passat i superada per la tecnologia, TV3 avui té la mateixa incapacitat per adaptar-se a una estructura revolucionària el 1983 però avui obsoleta.

Resumint, els meus millors desitjos per a la CCMA en el seu quarantè aniversari són que sigui una eina eficient de normalització lingüística i cohesió nacional, i que reconnecti amb la seva audiència, especialment amb la més jove.

Per molts anys i bons!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.