El transmissor de coneixement

El Saló de Descans del Teatre Municipal es va omplir dimarts i unes quaranta persones van quedar dretes. Feia goig. Hi era tot Girona, hi era la Girona que hi havia de ser, que volia estar al costat de l’arxiver Joan Boadas Raset el dia que prenia possessió com a cronista oficial de la ciutat. Va ser un acte seriós però amè, acadèmic i un punt solemne perquè tocava que fos així, perquè Girona no havia tingut ocasió de presentar un cronista oficial des de 1987 quan ho va fer amb Enric Mirambell, que va ocupar el càrrec fins a la seva mort el 2020. Quan escric que hi era tothom, vull dir que hi havia qui s’esperava: regidors del govern i de l’oposició del PSC, molts exregidors de Girona, representants de la universitat i també del món empresarial, cívic, social, econòmic i religiós de la ciutat. Hi era l’alcaldessa Anna Pagans però no l’alcalde Nadal, que es va excusar perquè al matí tenia, com a conseller, debat de política general al Parlament i a la tarda, reunió de govern; no hi era Marta Madrenas, que ahir havia d’escoltar Feijóo al Congrés en qualitat de diputada; ni Carles Puigdemont per raons òbvies. Als quatre exalcaldes va anomenar Joan Boadas perquè amb els quatre va treballar bé, segons va remarcar. Sempre falta Albert Ballesta quan es parla d’alcaldes, però el seu mandat va ser tan breu i convuls que no va tenir temps de fer gaire res.

Em va agradar la glosa de Montserrat Terradas. Ella, geògrafa, s’estrenava com a professora quan Joan Boadas va fer el primer curs universitari. Es porten cinc anys. En aquell curs hi havia altres futurs arxivers: Miquel Casademont, ara a la UdG; Josep Temporal, de l’Arxiu Municipal de Figueres (ACS); Isidre Prades, a l’Arxiu Històric de Girona; Toni Mayans, a l’Arxiu Comarcal d’Olot. Van ser arxivers perquè qui lligava la maionesa era en Ramon Alberch, antecessor de Joan Boadas a Girona. Ella va deixar la universitat poc després i es va retrobar amb en Joan a l’Ajuntament, i van fer plegats les oposicions. Terradas va fer una repassada de la llarga trajectòria del nou cronista en la seva etapa d’arxiver, que va exemplificar en una cita de Milan Kundera: “La història és la memòria de la humanitat.” En va citar moltes, de frases d’en Joan Boadas, Nobel de la seva professió, reconegut internacionalment i respectat per tothom. Ell s’ho escoltava darrere els seus grans bigotis ja blancs i el seu discurs va ser com havia de ser. Li han fet entrevistes en les quals sempre dona titulars com aquell que l’arxiver no ha de ser metge forense sinó ginecòleg i una de ben clara: “Sense documents no hi ha història.” Hi ha llegenda.

L’alcalde Salellas li va dir, a Boadas, que com a cronista era com una assegurança de vida per garantir al ciutadà la transmissió del coneixement i va condensar en tres idees el perquè de l’encert del seu nomenament: 1- Si la d’Enric Mirambell era la generació de la resistència, la d’en Joan representa la de la construcció. 2- Ha portat la ciutat al món. Girona és coneguda pel seu arxiu. 3- La vocació de servei públic que sempre ha mostrat. I va acabar l’alcalde amb un desig al qual ens adherim. Els cronistes de Girona són longeus. Per molts i bons anys, doncs, cronista!