Cal que aprofitem els aliments

Content per la victòria del Girona, dimecres sopava a Can Xapes amb el conseller Mascort, la directora dels Serveis Territorials Elisabet Sánchez, el cuiner Pep Nogué, la periodista Anna Puig i Laia Palau, a qui no cal presentar. Vam menjar molt bé, com sempre. Em ve de gust parlar un dia de Can Xapes, on es menja de primera sota el guiatge d’en Lluc Quintana Terès, i perquè al darrere hi ha un projecte social molt interessant. Hi he anat moltes vegades, però dimecres el menú era de reaprofitament. No sé si és l’expressió correcta, però tot el que vam menjar podia haver anat a la brossa. Verdures de primera que estaven picades, hortalisses que no s’haurien recollit de l’hort, salmó tret de les restes de les espines que normalment va a la bassa, etc. Tota la gent que omplia el restaurant, entre els quals bons amics de Banyoles i Josep Maria Fonalleras, encara més cofoi que jo pel tema futbolístic, participàvem en la campanya de sensibilització Aprofitem els aliments, endegada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que vol que la gent de casa nostra ens conscienciem per prevenir pèrdues i malbaratament alimentari. L’any passat es va iniciar la campanya en què hi participa la restauració, la Fundació Banc dels Aliments de Catalunya, la Plataforma Aprofitem els Aliments i la Fundació Espigoladors. L’any passat eren quatre restaurants. Aquest any, divuit, des del Semproniana d’Ada Parellada fins al Normal dels germans Roca, el Casamar de Quim Casellas, l’Escola d’Hostaleria de Girona i el mencionat Can Xapes.

Ho relligo amb la sessió sobre la cultura de l’aprofitament i el consum responsable de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG i l’Ajuntament de Calonge, que el 20 de setembre van fer una jornada en què van anunciar que entre el 30 i el 40% dels aliments que es produeixen no arriben a ser consumits. A Can Xapes, la directora general va parlar amb certesa del 33%, segons un estudi de fa deu anys de l’Agència de Residus de Catalunya. 262.471 tones anuals a casa nostra, uns 35 quilos per persona i any, el 7% dels aliments adquirits. Ens hauria d’avergonyir, perquè som conscients que fem malbé molt menjar. Sí, als mercats, als restaurants, als hipermercats, però també a casa. Els que ens ho podem permetre encara, és clar.

A la UdG i a Calonge es van donar dades esgarrifoses. El malbaratament és un problema global que creix a mesura que desordenem els nostres hàbits alimentaris per falta de temps. El comportament individual i col·lectiu és la base per recuperar un punt d’austeritat. Un 33% d’aliments malmenats. Greu, quan hi ha tanta fam al planeta. Ada Parellada, que practica amb l’exemple, i Dolors Barceló, del departament d’I+D d’El Celler de Can Roca, van recordar que la restauració ve d’una cultura de l’aprofitament molt arrelada. Però encara es llença molt de menjar, un 12%. Tot això es recull en el Grastrorecup, iniciativa del Semproniana i el departament, raó del sopar de què els parlava. Omplim la nevera perquè ens ho podem permetre (alguns) i ho hauríem de fer només pel que ens cal.