IA vs. EH?

He triat aquest títol, que podria semblar críptic, enigmàtic, però només en la segona part. Cada vegada que apareix una nova tecnologia, apareixen savis –sovint improvisats– per posar-se les mans al cap, advertint dels perills que pot comportar el nou estri, tots els canvis que suposaran en les nostres ja prou sacsejades vides. D’altres en canten les excel·lències, apel·lant al progrés, a tot el ventall infinit de possibilitats que implicarà. Així es va creant un bum-bum que al final té més caire d’intoxicació que d’informació.

Després de posar el crit al cel amb els telèfons mòbils, els cotxes sense conductor, els robots dins de casa o a l’empresa, ara toca parlar dels perills, potser més que dels avantatges, de la IA (intel·ligència artificial). Poca gent sap ben bé de què va ni ha experimentat amb el ChatGPT, però ja entreveu que la farem grossa. No fa massa, la Comissió Europea s’hi va dedicar per regular-ne els usos. Certament, els avenços tecnològics en teoria hi són per fer-nos la vida més fàcil. Regular-ne l’ús i les intencions –bones o no tant– dels qui ens les posen a l’abast, no sempre de manera innocent, és molt necessari. Tots sabem que les coses no són bones o dolentes per se sinó que tot depèn de l’ús que en fem. Així, s’ha desplegat el redactat de la llei que s’anomena la IA Act. No cal dir que és molt tranquil·litzador que les autoritats europees en vulguin fer una regulació. Temo molt, però, que aquesta se centrarà bàsicament en les afectacions econòmiques, més que no pas en les implicacions directes a les llibertats individuals quant a privacitat –reconeixement facial–, o la disposició de dades personals pel que fa a la salut o a la feina. Ja sabem que la informació és poder i aquesta guerra va de dades. En fi, com cada avenç que se’ns proposa, cal estar alerta. Sobretot perquè no hi ha res innocu i depèn de qui bolca les dades a la IA i quines dades, i segons l’algoritme que apliqui, el resultat pot ser ben diferent.

Deia que cal estar alerta per no caure en els possibles biaixos que pugui presentar la IA. De moment sembla que ens pot ajudar a escriure articles o assaigs amb marges d’error fins i tot considerables. Potser ens ajudarà a superar el pànic davant el full en blanc, a l’hora d’encetar un text. O fins i tot ens permetrà de fer el mandrós, el juganer o el malfiat, si és que no volem vessar-la. També hi ha un munt d’avantatges que veurem com ens van arribant. El problema, com sempre, és la confusió que ens provoca. I contra això, com ens defensem? Doncs només hi ha una manera: exercint l’esperit crític, que ens ve del coneixement.

També darrerament, encara que el mal ve de ben lluny, amb l’inici de curs, hem tornat a assistir a la polèmica pels mals resultats en comprensió lectora dels nostres estudiants. Només dels nostres estudiants? Què té la lectura que és tan necessària per a qualsevol cosa que vulguem desenvolupar o, fins i tot, només per ser al món?

En una societat on només es promouen els valors tangibles, el de la lectura, que permet la formació de l’individu, que li amplia el marc de referència per ser i entendre tot el que l’envolta, sembla que no es cotitza. Parafrasejant l’eslògan Som allò que mengem, hem de dir que la veritat és que Som allò que llegim.

Mentre discutim els avantatges o desavantatges de la IA, no ens adonem que es fomenta –i altra vegada repeteixo que no és innocent– la EH (estupidesa humana). Llegim-hi el desconeixement, la falta d’esperit crític, la credulitat davant de tot allò que ens ve proposat per manipular-nos. Només una societat on es fomenta el coneixement i la formació, no només dels joves, és una societat que no ha de témer cap dels avenços tecnològics. Les maniobres de distracció són moltes, però la solució, com sol passar sovint, és senzilla si hi ha voluntat.