Que t’han violat, Rodríguez Ibarra?

Vint-i-cinc anys després del 10 de setem­bre del 1998, quan va acom­pa­nyar l’exmi­nis­tre José Bar­ri­o­nu­evo i l’exse­cre­tari d’estat Rafael Vera a la presó de Gua­da­la­jara (pres­criu l’enal­ti­ment del ter­ro­risme d’estat?), on com­pli­rien pena pel segrest de Segundo Marey (confós pels GAL amb el mem­bre d’ETA Mikel Lujua), l’expre­si­dent extre­meny Juan Car­los Rodríguez Ibarra creu que l’amnis­tia bé val agre­dir les dones i bana­lit­zar els trau­mes. “Hi ha hagut un escàndol monu­men­tal perquè alguns vio­la­dors han per­dut mesos de presó i han sor­tit al car­rer. I com es pot supor­tar que algú violi 40 mili­ons d’espa­nyols? Qui viola la Cons­ti­tució m’està vio­lant a mi.” Si als 75 anys no coneix cap dona vio­lada ni l’ha mirat als ulls, mai és tard. Per esbor­rar tanta misèria moral, sí.