Un sínode d’últim recurs
El sínode que se celebra aquest octubre a Roma és probablement l’última oportunitat que té el papa Francesc –a punt de fer 87 anys i amb una salut relativa– de canalitzar un dels reptes del seu pontificat, l’actualització de l’Església catòlica i dels seus missatges al segle XXI. Després d’una dècada com a pontífex, en la qual no ha defugit cap dels grans temes d’interès, el pensament del papa Bergoglio és prou conegut. És un pontífex de perfil clarament social i inclusiu que governa una institució manifestament ancorada en els dogmes i la interpretació que se n’havia fet quan els drets socials i individuals no eren prioritaris. La valentia no se li discuteix. Francesc ha volgut posar al dia l’Església i fer-ho amb una agilitat que no és costum en una institució rígida i paquidèrmica, i fins ara no se n’ha acabat de sortir. El sínode és la carta que li queda per canviar una Església que voldria menys jeràrquica i més horitzontal, tot i la posició immobilista de la cúria. Una cúpula dirigent que, tot i les sacsejades que hi ha aplicat el papa, es posa de perfil, es desmarca o fins i tot combat plantejaments tan elementals com l’adopció de noves funcions per part de les dones –en aquest sínode votaran per primer cop les conclusions 54 dones i un grup de laics–, la revisió del celibat, que les diversitats sexuals també són d’aquest món i se les ha de poder acollir, el reconeixement dels abusos a menors comesos i encoberts per religiosos i la condemna als autors, així com la bel·ligerància cap a les situacions de pobresa, explotació i tràfic de persones.
El sínode, però, transcendeix el papat de Bergoglio. També és una de les últimes oportunitats perquè el Vaticà reverteixi –si encara hi és a temps– la tendència implacable a la pèrdua de fidels i de vocacions, causada per l’immobilisme de les pràctiques litúrgiques, la falta d’actualització del missatge pastoral i l’allunyament de col·lectius que han estat expulsats –per divorcis o orientacions sexuals– o bé s’han sentit discriminats –les dones– o exclosos per posicions polítiques sectàries com –per esmentar l’última– la contrària a l’amnistia que ha adoptat preventivament la Conferència Episcopal Espanyola.