Comença malament

Tinc la sen­sació que d’aquí al 27 de novem­bre (Asens deia ahir que enlles­ti­rien més aviat) se supera­ran tots els rècords que hi hagi esta­blerts d’inten­si­tat i oca­si­ons en què els gabi­nets de comu­ni­cació pro­va­ran de ven­dre bou per bèstia grossa. De moment dues coses cri­da­ven l’atenció. La pri­mera és si han començat o no les nego­ci­a­ci­ons, les de veri­tat, les dels vots de Junts. Perquè, si han començat, comen­cen molt mala­ment si ens ate­nem al que va surar entre tanta entre­vista, roda de premsa, fil­tració i movi­ment a les xar­xes. El pano­rama que es des­cri­via ahir cen­trava tres eixos. El pri­mer era que no hi ha cap pos­si­bi­li­tat que la llei d’amnis­tia esti­gui abans de la inves­ti­dura, que vol dir que allò de cobrar per enda­vant ja no és pos­si­ble. El segon, que de referèndum i auto­de­ter­mi­nació només se’n sap que pels uns (Asens) ara no toca i que pels altres (PSOE i Sumar) no tocarà mai. El ter­cer és que pinta que el medi­a­dor ni hi és ni se l’espera i que així que es badi pro­va­ran de colar que s’enten­gui com a tal Jaume Asens o Sal­va­dor Illa, que ja serà un des­propòsit. Pre­ci­sa­ment Sal­va­dor Illa és l’altra gran ber­tra­nada de la jor­nada d’ahir. Es va reu­nir a Madrid amb Sánchez i, en aca­bar, el par­tit va mani­fes­tar que per a qüesti­ons rela­ci­o­na­des amb Cata­lu­nya Sánchez es coor­di­narà per­ma­nent­ment amb el pri­mer secre­tari del PSC, Sal­va­dor Illa, men­tre duri la nego­ci­ació amb ERC i Junts. Quina con­si­de­ració, noi!