Sistema educatiu (3)

El sistema educatiu té una relació umbilical amb la resta de la societat. Per això som capaços de detectar dinàmiques socials negatives que esterilitzen l’acció del sistema educatiu. I ho fan amb una potència tan colossal que el sistema educatiu es veu obligat no només a repensar què ensenya i amb quins valors forma, sinó també què no ensenya i a quins valors s’enfronta. D’una manera enumerada, exposo alguns exemples –discutibles– d’aquestes dinàmiques. 1) Els pares llibròfegs, que fa poc van regalar un quad al seu fill però que cada principi de curs treuen foc pels queixals per culpa “del preu dels llibres escolars”; el fill sent els seus exabruptes i metabolitza que els llibres són una despesa ben supèrflua. 2) Pares que es lamenten que els seus fills no llegeixen però que mai han estat vistos pels fills llegint un llibre. 3) Concebre el sistema educatiu com una pedrera de projectes tan degradants com First Date, La isla de las tentaciones, Got Talent, Gran Hermano i, arribat el cas, el cim de tots els cims aspiracionals: Only Fans. 4) Noliejar un autobús familiar (padrina inclosa) per anar a revisar la cinquena pregunta d’un examen que el noi de la casa ha suspès perquè, encara que se li demanava per les guerres púniques i ell a canvi oferís una emotiva redacció sobre l’ecoansietat, el clan tribal considera que encara es té dret a rascar algun punt. 5) Pares que estarien disposats a convocar el Consell Escolar cada mitja hora per denunciar les observacions crítiques (i educatives) que un professor ha fet al seu fill, però que es mostren del tot submisos davant el llenguatge i la discriminació lesives a què l’entrenador esportiu sotmet quatre vegades per setmana aquests mateixos fills. 6) Pensar que perquè un alumne té un expedient acadèmic amb notes altes, aquest alumne ja necessàriament, per se, presenta valors morals positius. 7) Pares que han dimitit de l’educació dels fills però que exigeixen als docents que facin la feina que ells no han fet.