La ‘conversió’ d’en Pius Pujades

Pius Pujades, redactor de Presència; fundador de Punt Diari, del qual va ser director; cap de redacció de l’Avui, i director del Diari d’Andorra, és, a més de periodista i mestre, un escriptor prolífic. Fa uns mesos la Fundació Atrium Artis li va publicar un llibre que els recomano: Hèlios. Contra la dictadura amb humor, en què recull més de 600 dibuixos que en Jordi Soler va fer, a les nits de L’Arc, l’únic bar del món que té una catedral al pati. La majoria de dibuixos haurien portat directament a la presó el seu autor si els haguessin descobert. A la portada es veu com quatre bisbes porten sota pal·li el dictador Franco. Hi ha molta crítica al règim, als militars, i molt de sexe, també. El llibre, a més, és una biografia que en Pius, amic de l’Hèlios, fa del ninotaire d’El Punt durant 40 anys, que va ser definit com a periodista orquestra perquè feia de tot i tot ho feia bé.

El llibre d’en Pius el vam presentar a L’Arc al mes d’abril i la setmana passada, al Cercle Sport Figuerenc. Va ser una presentació divertida. Vam parlar i molt de Jordi Soler, però en Pius Pujades es va deixar anar i ens en va explicar unes quantes de la seva trajectòria. Escoltar la seva detenció, juntament amb en Jordi Soler, per un delicte contra l’Església catòlica i contra el règim franquista ara fa riure, però els tres dies a la presó no els en van fer tant. De tan greu acusació, que va fer que els presos sortissin a rebre aquells perillosos delinqüents, en va quedar una condemna de tres mesos i un dia i una taca negra als seus antecedents. I tot per haver fet la conya d’imitar l’obra La llum de la veritat, que van transformar en La llum del quarto fosc amb alguna escena considerada llavors procaç. La denúncia del responsable del teatre, que la tenia votada a en Pius, ho explica tot. Home del règim, el denunciant es vantava de ser cridat a la presó per estomacar maquis...

La detenció li va portar problemes. Però en aquella Girona grisa i negra, que és també el títol del llibre que va escriure amb Just Manuel Casero, Jaume Guillamet i Narcís-Jordi Aragó, clerical, opressora, bruta i controlada pels poders militar i eclesiàstic, l’Església el va voler redimir. I així en Pius va ser cridat per un mossèn influent i benintencionat de l’època perquè deixés la seva actitud hostil envers l’Església. I així es va veure involucrat en el moviment conegut per Colores i cridat a unes convivències a la Salut de Terrades. Abans, a la Catequística de Figueres, els van tenir una hora braços en creu pregant. A la Salut, però, ell ni tenia cap inspiració divina, ni queia en estat de trànsit com alguns dels companys, ni tan sols es confessava. Es va començar a preocupar quan, braços en creu, el van rodejar, pregant per ell i dient que fins i tot posaven la salut dels seus fills en mans de Déu per aconseguir la seva conversió. Això el va fer patir i va decidir que la millor manera d’acabar-ho era fingir que tenia una visió i convertir-se allà mateix. En allò estava, quan es va obrir la porta i va entrar el mateix bisbe Cartañá, Pepet Vermell en terminologia popular. Se’l va mirar, i va dir: “Amb aquest peça no ens en sortirem.” En Pius sí que se’n va sortir sense necessitar tenir visions ni convertir-se. Està per fer-ho.