Pluja i ciència

Els barcelonins –no sé què ha passat en altres indrets de Catalunya– hem vist néixer el dijous, el dia de la votació de l’Estatut, amb pluja franca i contínua. Escric aquestes ratlles havent dinat, i encara plou. No sé com deu anar la participació en el referèndum i la possible influència de la pluja en l’abstenció, però veig passar la gent molt apressada, molt interessada a arribar, com més aviat millor, a la feina o a casa. També és cert que un amic que m’ha telefonat m’ha dit que ha estat precisament la pluja allò que l’ha decidit a anar a votar, no fos cas que els únics disposats disciplinadament a mullar-se fossin els del “no”…

Em sembla lògic que plogui, avui, si pensem en l’accepció vulgar de “mullar-se”, que equival a comprometre’s. És evident que aquest Estatut ens compromet, i fins a un punt que en aquests moments no és calculable. Però no vull ara fer profecies polítiques, quan comprovo el fracàs de les profecies meteorològiques. Tinc els diaris d’avui a la vista, i tots asseguren que farà bon temps. Un d’aquests diaris, l’he comprat en un quiosc, i m’ha arribat xop a casa. “Temps sec i assolellat”, diuen. Temperatures agradablement altes, ambient confortable, etc. Un diari no s’està de proclamar a la primera pàgina: “Bon temps per a anar a les urnes”. A la pàgina següent, titulars ben visibles: “Suggeriment: deixi’s el paraigua a casa.”

Unes espifiades tan escandaloses no em fan dubtar ni un moment de l’existència d’una ciència meteorològica; més aviat, precisament, em confirmen la seva importància. No hi ha ciència sense misteri i contradicció. D’altra banda, cal no confondre la matemàtica amb una suma: les lleis de la matemàtica són una cosa i el matemàtic distret que no recorda que “en porta una” n’és una altra. Haver creat una meteorologia analítica, una meteorologia dinàmica, una meteorologia sinòptica, computadores d’informació i satèl·lits meteorològics no suposa cap garantia per a saber si avui ens tocarà el sol o la pluja. La ciència passa molt per damunt dels nostres caps, ocasionalment assolellats o mullats, i contempla, analitza i preveu les grans fases, les línies generals. L’error consisteix, probablement, en la voluntat de divulgació; la ciència “aplicada” és sempre un risc i un compromís.

A més, sempre hi ha un factor que no havia estat previst: “és que s’ha presentat un refredament inesperat de la massa d’aire i...” És clar, home, no cal que s’excusin. No es pot pas saber tot, i ja fa segles que el pagès avisa: “Això no sembla més que un cap de núvol; però si canvia el vent...”

Aquest criteri sí que és científic: no podem estar segurs de res. I la trampa de la lletra impresa és que afavoreix les afirmacions massa rotundes.