Sobre el cel de Gaza

Que terribles que són les imatges dels atacs llançats dissabte per Hamas contra Israel. Que terrible que és imaginar com es deuen sentir les famílies de les persones que han mort o han estat preses com a hostatges. Que terrible que és preveure la represàlia que encara els espera als palestins. Que terrible que és veure que els cicles de violència en aquesta part del món es van repetint inexorablement. I, sobretot, que terrible que és la temptació de caure en el maniqueisme. Ni els israelians són el seu govern, ni els palestins són Hamas. Els experts ens expliquen ara que aquests actes atroços de dissabte, amb el segrest i assassinat de població civil, són la resposta dels terroristes a l’apropament entre Israel i Aràbia Saudita, una resposta que hauria estat esperonada des de l’Iran per desestabilitzar (encara més) la zona. Mentre tothom s’estranya que la totpoderosa intel·ligència israeliana no hagués detectat la preparació de l’atac, altres analistes hi veuen una reacció a l’enduriment de les accions de l’exèrcit israelià contra civils palestins i, sobretot, a l’empitjorament de les condicions de vida dels palestins en les presons israelianes, que han portat Hamas a segrestar civils per negociar intercanvis. Les condemnes ressonen per tot el planeta, però mentre la geopolítica s’estremeix, és important recordar que aquesta nova vella guerra és molt més que els coets que sobrevolen, en una i altra direcció, el cel de Gaza. Tant terrible com tot el que passa és adonar-se que el conflicte que ha tingut més focus internacionals a sobre encara no vegi cap indici de resolució, tot el contrari. La violència va traspassant generació rere generació. Ara bé, agradi o no constatar-ho, tot plegat ha empitjorat amb el govern ultradretà de Netanyahu, que ha endurit moltíssim les seves posicions. Fins i tot la Casa Blanca va condemnar els comentaris que va fer a finals d’agost el ministre de Seguretat Nacional, Ben Gvir, que va assegurar públicament i sense complexos que els drets dels jueus valen molt més que els de qualsevol palestí.