Els “amants” dels animals
Per desgràcia, conec força persones que es consideren amants dels animals però tenen un gos o gossa dels que anomenem “de raça”, comprats en una botiga. La venda de mascotes que han estat criades per seguir uns estàndards és habitual perquè moltes persones pensen que això de la “raça” és garantia d’alguna cosa. Tot al contrari, tothom que hi estigui familiaritzat explicarà que hi ha gossos categoritzats com a potencialment perillosos que en realitat són un amor i només pel fet de tenir mandíbules poderoses ja arrosseguen mala fama. Això de la “pura raça” més aviat és garantia que acabaràs passant força sovint pel veterinari, perquè la consanguinitat no sol portar res de bo, com saben les cases reials de primera mà.
En qualsevol cas, la cria d’animals amb característiques determinades tenia sentit quan eren necessaris per a feines concretes, com treballar amb ramats, ajudar pescadors o protegir els amos. Però ara que la majoria són mascotes i la seva principal utilitat és fer companyia, quin sentit té això? Ens posem les mans al cap per la pressió estètica universal que fa que els joves –i no tan joves– acabin patint problemes de salut mental perquè no poden complir les expectatives, però mentrestant no fem res per posar fi a la compravenda d’animals criats simplement per ser bonics. A vegades els crien amb els permisos en regla. A vegades, sense, com en el cas dels criadors enxampats aquesta setmana a Vilopriu i Sant Jordi Desvalls. Espero que les persones que els hagin comprat gossos tinguin una mica de càrrec de consciència del que van patir els pares del preciós cadell que es van quedar. Gossos i gosses obligats a procrear un cop darrere l’altre, vivint en condicions pèssimes. Si no és per un mínim d’empatia amb aquest éssers vius, almenys que es plantegin el risc per a la salut pública que poden comportar aquestes pràctiques: els gossos van arribar des dels països de l’Est, on molts veterinaris ja adverteixen que les condicions són ideals per a noves malalties. Ara els pobres animals comissats hauran d’anar a parar a gosseres i el més probable és que ningú s’interessi per ells. No, si t’agraden els animals no els compres, els adoptes... i els esterilitzes.
