La menopausa, un tema encara tabú

La meitat de la població mundial ha tingut, té o tindrà la regla, cosa que vol dir que el cinquanta per cent de la humanitat entrarà o ha entrat de ple, en algun moment de la seva vida, en l’etapa de la menopausa. Aquest procés natural afecta prou persones, dic jo, per ser tractat amb cura i empatia. Atès que les dones no tenim escapatòria, el que seria normal sobretot és que al voltant d’una edat, potser dels quaranta en endavant, se’ns bombardegés amb informació. Més val que en sobri que no pas que en falti, diria la lògica humana. Doncs malgrat que la menopausa existeix des que existeixen les dones, la sensació és que el tema es tracta com si la retirada del període menstrual ens afectés en un percentatge similar al de la verola o la poliomielitis. Metge que he visitat en els darrers anys, inclosos els serveis de ginecologia, metge a què he preguntat si hi ha manera d’anticipar-se a alguns possibles símptomes vinculats a la menopausa. En el meu cas, em preocupa sobretot que s’accentuïn els mals de cap que em donen pel sac. Doncs potser no he tocat la tecla adequada, però fins ara només he trobat la ignorància per resposta. Comentant la jugada amb dones de la meva edat, puc assegurar que ja estem en condicions de fundar el club de les premenopàusiques menystingudes. Que no soc cap experta en el tema, com resulta evident, però potser no ens vindria malament una dieta rica en unes vitamines o uns minerals determinats i iniciada amb prou marge, uns consells per preveure les malalties cardiovasculars que poden anar associades a aquest procés o una mica d’assessorament psicològic per afrontar les inseguretats pròpies del moment. El que segur que no ens ajuda és que ni tan sols se’n parli.