El maltractament que no cessa

Un país no rut­lla ni avança si els seus trans­ports públics no fun­ci­o­nen amb pre­cisió de deli­ne­ant. La set­mana i la tar­dor tar­dana es van estre­nar ahir amb un nou gra­pat d’incidències a l’hiper­tens ser­vei de Roda­lies, que con­ti­nua mal­trac­tant els usu­a­ris, dia rere dia, amb una con­tumàcia insul­tant davant de les pro­tes­tes i les denúncies de par­ti­cu­lars i ins­ti­tu­ci­ons. N’hi ha prou d’entrar a les xar­xes soci­als per veure-hi imat­ges de vagons atapeïts amb els pas­sat­gers trac­tats com bes­tiar, o per­so­nes cami­nant per túnels o vies arran d’alguna ava­ria. Els digi­tals en van plens, de comu­ni­cats d’inci­dents. Aquesta és l’enèsima queixa enmig de milers de clams sobre aquest mal­trac­ta­ment i menys­preu cons­tants. És que pot­ser volen que dei­xem la salmòdia, pas­sem al crit i sor­tim al car­rer?