El voraviu
El català com a càstig
Feijóo i Margallo veuen balcanització de l’Estat, però no concreten gaire res
La presidenta de les Illes, Marga Prohens, ha anat a Madrid a vendre l’article. Sigui per convicció pròpia, o sigui per concessió a Vox, ja no en fan prou amb viure, practicar i conrear l’autoodi. Han d’exhibir-lo i han de promocionar-lo. I el relat és que ara les Illes són sol i platja i els serveis públics atesos amb la llengua comuna dels espanyols, amb la llengua constitucional. Diu la Prohens que vol que anar a treballar a les Illes sigui un regal i no un càstig i troba, és clar, que el càstig és que el català sigui un requisit per exercir la medicina pública, per treballar en l’ensenyament o en els cossos i forces de seguretat. No li ha faltat ni embolcall ni llaç, a la Prohens, per exhibir-se a Madrid. Els honors els hi ha fet el mateix Feijóo, que ha vaticinat una balcanització d’Espanya a causa de les exigències independentistes i sobiranistes de Junts, ERC, Bildu i el BNG. Com que no s’hi ha esplaiat més, deixa una mà d’interrogants que fan feredat i que tampoc ha ajudat a aclarir al seu torn l’exministre espanyol d’Afers Estrangers José Manuel García-Margallo. Ha dit a Gemma Nierga que no li sembla exagerat parlar de balcanització, que és, segons ell, la fragmentació desordenada d’un estat. No en sabem res, d’en quants fragments porten al cap que petarà ni en sabem res, de com s’hi posaran ells. Estan decidits a fer de serbis? I tampoc de l’estil de fragmentació. Ens fragmentarem més a l’estil Eslovènia o a l’estil Bòsnia?
