Un alto el foc tan llunyà com imprescindible

La massacre de l’hospital de Gaza –amb autoria i víctimes encara per confirmar– i la confusió que encara envolta l’acció són la prova definitiva –si és que en calia alguna més– que en el conflicte obert al Pròxim Orient s’han de tenir clares les prioritats. Seria desitjable que la primera fos aconseguir un alto el foc, però, en vista que es tracta d’un brindis al sol, els mínims són exigir una intermediació efectiva per preservar el principi d’acció i reacció i evitar que l’ànim de revenja sobrepassi el dret a defensar-se d’un atac. Per albirar algun tipus de sortida al conflicte –i hi ha centenars de segrestats, milers de morts i milions de persones que pateixen l’aïllament i l’absència de tota expectativa de futur–, cal fer veure la conveniència de la contenció en les accions bèl·liques, protecció per a la població civil i l’obertura de corredors humanitaris, o l’escalada de tensió està garantida i no quedarà circumscrita a la regió, sinó que s’estendrà com una taca d’oli. La tensió ja és prou alta per anar-la inflamant més. Pensar que es continua tractant d’una guerra entre Israel i Hamàs és un error colossal. Episodis com el de l’hospital arrasat ens situen: no estem tan lluny d’un conflicte d’arrel local que projecta espurnes a nivell global. Ho demostren els intents d’assalt a ambaixades i les alteracions d’ahir als aeroports de França. Admetent que la diplomàcia difícilment aconseguirà un alto el foc a curt termini, no s’hauria de renunciar a establir bases per poder identificar la naturalesa i dimensió dels fets i també els seus autors. En aquest sentit, és fonamental aconseguir l’accés de verificadors a Gaza, ara impossible.

Cal tenir ben presents els efectes dels errors comesos a l’Afganistan i l’Iraq. La presència a Israel del president dels EUA, Joe Biden, genera unes expectatives que s’ensorraran si el gran aliat d’Israel no modula el seu discurs de suport cec a Netanyahu. El paper de la UE també està sent galdós. No ha aconseguit situar-se com un actor significatiu i tampoc són positius els seus titubejos per acabar alineant-se sense grans matisos amb Israel. No hi haurà camí si la percepció del poble palestí continua sent que no té dret a existir.