L’intens inici del futbol femení

“D’aquí a uns anys veurem la selecció espanyola femenina campiona del món.” Aquesta frase no va ser dita quan els èxits del Barça a escala continental havien arribat, sinó que la va pronunciar Maria Dolors Garriga, jugadora de la selecció femenina de l’Alt Empordà, el 13 de març de 1971 i la va publicar Los Sitios. Va ser una visionària aquella jugadora de la selecció que després seria el Figueres, que, juntament amb el Banyoles, van ser els primers equips de futbol femení a constituir-se a les comarques gironines. I va ser profètica. Mig segle després, la jugadora de Campllong, iniciada en el Cassà, Laia Codina va aixecar la copa del món. Havien passat més de cinquanta anys, però el que difícilment podia imaginar Maria Dolors Codina era que la lluita per la reivindicació per la igualtat de les dones en la pràctica del futbol encara continuaria i que seria feixuga. De fet, de l’esclat inicial de l’any 70, quan hi va haver vint equips a les comarques gironines, es va passar a un desert de dècades trencat per excepcions com l’Estartit.

Tota aquesta documentació, que acabarà en format llibre, es deu a la investigació que n’ha fet el periodista i historiador Martí Ayats, que amb el seu projecte Els inicis del futbol femení a les comarques gironines. Una lluita per la reivindicació de la igualtat de drets en la pràctica esportiva (1970-1972) va guanyar la beca dels Premis Carles Rahola 2002 que atorga des de fa vuit anys l’Ajuntament de Girona dins dels Premis de Comunicació Local que entreguen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes. El 16 d’octubre es va presentar el treball, que serà editat en format llibre. L’alcalde Lluc Salellas va voler destacar aquesta interessant recerca, que va qualificar de “necessària i important a l’entorn de l’esport, les dones i la història de les comarques gironines”. L’alcalde va destacar que l’objectiu de la beca és treballar aspectes fins ara silenciats i poc explorats en l’àmbit periodístic. “M’ha fet gràcia saber que el primer partit fos en un Boxing Day, un 26 de desembre, un dia tan important per al futbol britànic”.

En aquell moment del tardofranquisme, el futbol es considerava inapropiat per a la dona. “Però moltes dones i noies van voler fer el pas de convertir-se en jugadores, perquè els agradava l’esport, per viure noves experiències o com a manera de reivindicar la igualtat de drets”, explica Martí Ayats. El Banyoles va ser el primer equip femení que es va fundar. I el Figueres va ser un exemple d’autogestió, ja que va assumir tots els rols, fins i tot el d’entrenador i de massatgista. Hi va haver empreses disposades a patrocinar aquests equips. N’hi ha una vintena de documentats i alguns d’ocasionals. Aquella efervescència va durar dos anys i es va arribar a disputar un campionat oficiós de Catalunya. La manca de suport institucional i la impossibilitat d’obtenir l’oficialitat, que no va arribar fins al 1980, van fer desaparèixer molts equips. “També lluitaven contra una societat conservadora i tradicional, que propugnava que hi havia espais prohibits per a la dona, com el futbol, que consideraven allunyat del paradigma de feminitat”, sosté Ayats. Un treball de primera d’un estudiós de l’esport.