Xevi, el rei de l’il·lusionisme

Avui és un dia important per als amants de l’il·lusionisme, per als que el gaudeixen i per als que el promouen. És el dia del reconeixement d’una vida dedicada al món de la màgia i a l’il·lusionisme, després de més de seixanta anys a dalt dels escenaris desprenent alegria i il·lusió. Ell no es considera un mag, o potser sí, però assegura que és il·lusionista. Ja he dit en altres ocasions que la il·lusió és l’ànima de la vida i que sense aquesta energia interna, que mou cors i valors, no seriem ningú. Ell ha fet això, moure cors i valors en forma d’il·lusionisme durant més de sis dècades. Gràcies a la màgia ens ha fomentat la curiositat, el pensament, l’alegria, la sorpresa, amb aquell oh! que grans i petits hem expressat en molts moments de la vida. Què seria d’aquesta vida si no fos per aquest bri d’il·lusió? Res. La capacitat de sorprendre’ns i de meravellar-nos només és a les mans de pocs, i un d’aquests és en Xevi, reconegut mundialment, i deixeu-m’ho dir perquè no puc callar, pertot arreu menys a casa nostra, Catalunya. Avui li fan un reconeixement a Santa Cristina d’Aro, el seu poble natal, que mereix un acompanyament generós i agraït. Com diu l’articulista Glòria Jara, “és un personatge universal de la Vall d’Aro, empordanès il·lustre, ambaixador de la Costa Brava i cristinenc irrepetible, sempre es presenta com a català, amb un franc somriure”. Avui no hi ha escola o llar de jubilats que, quan li demanen per fer una actuació, no s’hi ofereixi desinteressadament i de manera immediata. Els tallers de màgia per a infants i, en pandèmia, la sèrie de trucs que ens va obsequiar amb aquell “resistirem”, deia ell, l’han situat al lloc més alt de l’il·lusionisme humà. Els seus vuitanta anys, fets a l’agost, coincideixen amb un moment delicat en la seva professió. El Museu de la Màgia, el més gran d’Europa, segueix obert sense suports institucionals. I el seu futur és incert. La preocupació plana en la ment dels que l’estimem perquè no s’entreveu a curt termini el seu futur. Potser haurem de fer un truc d’alta dificultat per revertir aquesta situació i fer que el rei de l’il·lusionisme pugui sentir-se alleugerit veient la continuïtat d’un projecte únic i singular. Casualitats de la vida, coincideix aquest reconeixement amb les Fires de Girona, les de la il·lusió també de petits i grans. Felicitats, amic!