Beneficis i insolidaritat de les energètiques
La consolidació de l’impost a les grans companyies energètiques inclòs en el programa de govern signat entre el PSOE i Sumar ha provocat una reacció empresarial en contra que no s’adiu ni amb el nivell de beneficis extraordinaris que acumulen ni tampoc amb l’emergència social que patim. Estem parlant d’un dret bàsic de la ciutadania que, malgrat tot, està en mans d’un sector que no té cap mena d’escrúpol a l’hora de repercutir als consumidors qualsevol incidència que alteri la seva previsió d’ingressos. Ho hem vist amb les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que s’ha traduït en un increment generalitzat i desmesurat del cost de la vida a tots els nivells, l’energètic també. Sense oblidar que tenim un històric acumulat pel que fa a la generació d’energia solar que hauria de fer caure la cara de vergonya als polítics que l’han permès i als empresaris que se n’han aprofitat. Durant massa temps les empreses renovables incipients que promovien la instal·lació de plaques solars en fàbriques i domicilis particulars van ser penalitzades amb un impost al sol promogut per la dreta espanyola amb l’indissimulat objectiu de beneficiar les empreses energètiques convencionals. Quan aquestes van recuperar terreny i van estar en disposició de clavar una mossegada al mercat de les plaques solars, l’impost va desaparèixer.
Per això resulta immoral que ara aquest empresariat posi el crit al cel quan s’apliquen impostos que tenen precedents en altres països del nostre entorn i que són perfectament assumibles tenint en compte les desorbitades xifres de beneficis que any rere any continuen presentant. I més tenint en compte que, comparant la facturació amb la recaptació, queda clar que l’Estat fa curt. Les xifres són prou contundents: mentre Iberdrola i Repsol soles van recaptar cadascuna prop de 4.300 milions, d’ençà que l’impost va entrar en vigor l’Estat ha cobrat 817 milions. Les empreses tenen tot el dret del món a fer negoci, aquest és el seu motor, però no ho haurien de fer d’esquena a la realitat social, sobretot tenint en compte que parlem d’un sector estratègic del qual depèn la llum i el gas. Que l’Estat ho vulgui regular no és cap despropòsit.