Opinió

A la tres

Ni tan sols respirar

“ Seguim pendents de recuperar drets laborals que ens van ser arrabassats fa mes d’una dècada. I no parlem ja dels drets polítics, que continuem reivindicant

Estem desertant dels nostres drets. Aquells drets que van ser tan costosos, que van comportar tants sacrificis personals i col·lectius, ens els han estat retallant sistemàticament amb cada alenada del sistema econòmic i polític actual. I continuem com si la cosa no ens afectés. La societat de la qual formem part ha lluitat molt per drets socials elementals, drets laborals, de les dones, del moviment LGTBIQ, de la infància, dels més vulnerables... En alguns casos s’han aconseguit grans èxits (per exemple el matrimoni homosexual, del qual no ens vantem prou, tot i haver-ne estat pioners). Però en molts d’altres estem retrocedint, sembla que inexorablement, davant la nostra pròpia indiferència. Som la granota a l’experiment de l’aigua que es va escalfant. Com s’explica, sinó, que no hi hagi una veritable revolta social a la vista dels enormes beneficis que tranquil·lament anuncien empreses financeres i energètiques, mentre tantes famílies passen penes per arribar al final de mes. Sabem que un terç dels infants catalans estan en risc de pobresa, però continuem fent com si res, confiant que les administracions ja buscaran alguna solució. Seguim pendents de recuperar drets laborals que ens van ser arrabassats fa mes d’una dècada. I no parlem ja dels drets polítics, un àmbit en el que clarament hem retrocedit per la repressió espanyola. També hi la llei mordassa, que limita la llibertat de fer vaga i de manifestar-se, les retallades en la llibertat d’expressió en tot allò que no agradi als poders establerts, i, igualment greu, els menyspreu al dret a la informació, amb la consolidació de grans imperis mediàtics que decideixen què és notícia i què no. I davant de tot això el que més espanta és que ens estan retallant el dret al futur, el nostre i el dels nostres fills. El dret a tenir una vida digna, un habitatge digne i una feina en què no t’explotin. A poder-te banyar a la platja sense plàstics surant i a respirar un aire decent. Acabarem pensant que són privilegis, però no ho són, són drets i no hi hem de renunciar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia