Opinió

Sa Tuna Gin

Una nova proposta que no hem d’oblidar si realment volem consumir de manera sostenible i potenciar l’economia circular

Pas­se­jant pels camins de ronda de la Costa Brava pots admi­rar el mar i veure com roques i aigua es fan abraçades immen­ses i pro­vo­quen un mosaic de colors espec­ta­cu­lar. Si ets per la zona de Begur, tro­bes petits sen­ders ama­gats entre els penya-segats que, des del segle dinou, for­men part d’aquesta nos­tra costa tan bonica i sin­gu­lar, plena de racons i secrets. Con­ser­vant anti­gues cases de pes­ca­dors, sa Tuna és el nom d’una petita cala que desprèn bellesa, calma i una des­co­berta que t’arriba de ple a l’ànima. No és estrany que aquest paradís de terra blava ens ins­piri a escrip­to­res i joves cre­a­dors per dei­xar empremta emo­ci­o­nal en les coses que fem. Vaig saber que tres nois de la Bis­bal feia temps que ana­ven dar­rere el somni de crear la seva pròpia gine­bra arte­sana. L’Arnau, en Fer­ran i en David, natu­rals de la Bis­bal, han estat tre­ba­llant de valent fent inves­ti­gació de mer­cats, tas­tos, recep­tes i modi­fi­ca­ci­ons fins a tro­bar la selecció acu­rada de quinze botànics per fer la seva gine­bra prèmium. “Cada ampo­lla de Sa Tuna és tes­ti­moni de la nos­tra obsessió per la qua­li­tat i l’elegància. Un home­natge als racons més idíl·lics d’aquesta costa on la natu­ra­lesa i l’elegància es donen la mà perquè hi ha essència de l’Empordà en cada gota.” Un dels seus ele­ments dife­ren­ci­a­dors és el per­fil de sabor suau, fresc, amb notes aromàtiques que volen mini­mit­zar aquell cop de gola, més carac­terístic en gine­bres més seques. Han emprat la des­til·lació amb alambí tra­di­ci­o­nal de coure per bar­re­jar el ginebró, els nabius ver­mells, la pell de lli­mona i taronja, la canye­lla, l’anís i el car­da­mom, entre d’altres, així com una baixa con­cen­tració de qui­nina. Ara que jo ja l’he tas­tada i l’he gau­dida, en un esde­ve­ni­ment molt bonic que vam cocrear, per fer un mari­datge de club de lli­bre i gintònic, he d’afe­gir que admiro també el dis­seny comu­ni­ca­tiu i emo­ci­o­nal de la seva ampo­lla. De vidre gra­vat, porta una eti­queta que simula una matrícula d’una barca menor­quina, entre el relleu difu­mi­nat de la cara d’una dona, dibuix que també tro­bem en el tap, obra del pin­tor i escul­tor bis­ba­lenc Joan Abras. Una nova pro­posta que no hem d’obli­dar si real­ment volem con­su­mir de manera sos­te­ni­ble i poten­ciar l’eco­no­mia cir­cu­lar. Llarga vida a Sa Tuna Gin, als pro­duc­tes km 0 i a la revo­lució cre­a­tiva de la gene­ració Z.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.